Grassofòbia

La grassofòbia és una actitud i comportament hostil, de menyspreu i exclusió d’una persona o col·lectiu perquè tenen un pes per damunt d’uns determinats paràmetres mèdics o estètics. Després del gènere, l’edat i el fenotip, el pes és el criteri que més discriminació produeix. És una de les formes de control del cos de la nostra societat contemporània, a partir d’uns models de bellesa que situen com a l’ideal o cos normatiu estar prim. Es tracta d’una modalitat de violència estètica.^[1] És una opressió estructural que provoca rebuig, prejudicis i discriminació envers les persones grasses. És conseqüència de la mitificació dels cossos prims, així com de discursos que estigmatitzen els cossos grassos.^[2][3][4] La grassofòbia presumeix que el propi pes es pot controlar i culpabilitza les persones grasses pel seu cos.^[5]

La biomedicina moderna contribueix a la grassofòbia en considerar els cossos amb un índex de massa corporal superior a 25 com a desviats o malalts i necessitats d'actuació externa. La grassofòbia s'exerceix culturalment a través d'estereotips que vinculen les persones grasses amb la mandra, brutícia i deixadesa, també amb la no desitjabilitat dels cossos grassos. La discriminació social i institucional exclou de drets com la salut i el treball, i genera assetjament, agressions i exclusions de les relacions sexo-afectives.^[5]

Des de la dècada dels 1990s en endavant s'han establert escales i enquestes model per comparar i determinar els estereotips negatius i les actituds de prejudici entre diferents grups sota estudi.^[6][7][8] La grassofòbia s'ha vinculat al prejudici racial i a la discriminació de gènere.^[9][10][11]

Per bé que el mot gord és correcte i normatiu en català, l'únic neologisme reconegut pel TERMCAT d'aquesta discriminació és grassofòbia.^[3]