Govern de Catalunya 1999-2003
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1999-2003, correspon a la VI legislatura del període democràtic.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | govern  |
| Història | |
| Reemplaça | Govern de Catalunya 1995-1999 |
| Creació | 29 novembre 1999 |
| Reemplaçat per | Govern de Catalunya 2003-2006 |
Cronologia
Després de les eleccions del 17 d'octubre de 1999 la candidatura encapçalada per Jordi Pujol de CIU obté una majoria relativa de 56 escons sobre els 52 del PSC-CpC de Pasqual Maragall.
El 16 de novembre es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol surt reelegit per sisena vegada consecutiva com a President de la Generalitat de Catalunya amb 68 vots a favor (CIU i PP), 55 en contra (PSC i ICV) i 12 abstencions d'ERC.
Malgrat el suport del PP a la investidura, Pujol va governar en minoria amb acords parlamentaris puntuals.
A l'octubre de 2001, Pasqual Maragall va presentar una moció de censura contra el govern. Tot i no comptar amb prou suport, el líder de l'oposició va tirar endavant la iniciativa per desgastar al govern. Pujol va defugir fer la defensa i va ser Artur Mas com a Conseller en Cap qui va respondre a Pasqual Maragall.
Canvis al govern
El darrer govern Pujol va tenir forces canvis:
- 03-02-2000. Xavier Trias deixa la conselleria de Presidència per presentar-se a les Eleccions generals espanyoles (2000).
- 03-04-2000. Es crea el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a partir del Comissionat d'Universitats, responent a la pressió del rectorat de les universitats a no dependre d'un Comissionat.
- 17-01-2001. Es recupera la figura del Conseller en Cap que no s'havia fet servir des de l'abolició de la Generalitat en 1714 (als governs de Macià va existir el Conseller Primer). Artur Mas ocupà el càrrec i es perfilava com el successor de Jordi Pujol. Es produeix una crisi en el si de la coalició (CIU), ja que UDC rebutjava el nomenament d'Artur Mas. Duran i Lleida amenaçà en deixar el govern tot i l'oferta d'una conselleria addicional que li va oferir el President Pujol.
- 05-02-2001. Duran Lleida, deixa el govern i és substituït per Núria de Gispert.
- 20-11-2001. Felip Puig passa a Política territorial i obres públiques.
- 04-11-2002. Es produeix la reforma més important de la legislatura. S'integren les conselleries de Justícia i Interior; i la de Treball amb Indústria, Comerç i Turisme. Canvia de denominació Benestar Social. Canvia els conseller de Sanitat. .
Estructura de Govern
| President: Jordi Pujol i Soley (CDC / CIU) |