Gersdorffita
La gersdorffita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1845 i anomenada així per Alexander Löwe en honor de Johann von Gersdorff (1781-1849), propietàri de la mina de níquel a Schladming, Àustria, la localitat tipus. Pertany al grup de la cobaltita.[2]
![]() | |
---|---|
![]() Gersdorffita provinent de Lobenstein, Alemanya | |
Fórmula química | NiAsS |
Epònim | Johann Rudolf Ritter von Gersdorff (en) ![]() ![]() |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.25 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.06a ![]() |
Dana | 2.12.3.2 |
Heys | 3.11.34 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Estructura cristal·lina | a = 5.66(6) Å |
Grup espacial | grup espacial 198 ![]() |
Color | blanc argent |
Exfoliació | perfecta {100} |
Fractura | desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,9 |
Impureses comunes | Fe, Co, Sb, Cu |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) ![]() |
Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA1986 s.p. ![]() |
Símbol | Gdf-P213 ![]() |
Referències | [1] |
Característiques
La gersdorffita cristal·litza en el sistema cúbic. Té una duresa de 5,5 a l'escala de Mohs i un pes específic d'entre 5,9 i 6,33. La seva exfoliació és perfecta i de fractura desigual. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cobaltita, CoAsS.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hol·lingworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Una nova espècie, coneguda fins ara amb el nom Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS, és un mineral anisotròpic a les seccions polides, diferenciant-se de la gersdorffita en què és isotròpica en ser cúbica.[4] En el mes de setembre de 2022 el polimorf gersdorffita-P213 va ser reanomenat a simplement gersdorffita degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[5]
Formació i jaciments
La gersdorffita es troba als filons hidrotermals juntament amb altres sulfurs de níquel. Es troba associada amb d'altres mineraks com la niquelina, niquel-skutterudita, cobaltita, ullmannita, maucherita, löllingita, minerals del grup del platí, mil·lerita, pirita, marcassita i calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[6]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Corynite.jpg/220px-Corynite.jpg)
Varietats
Es coneixen dues varietats de gersdorffita: