George Herriman

George Herriman prové d'una família "mulata" de Nova Orleans. El seu pare George Herriman Jr. té orígens americans i afro-europeus (francesos) pel seu pare i cubà per la seva mare^[1] La seva mare Clara Morel és també una criolla de sang barrejada, d'origen francès. Els seus companys van pensar que era d'origen grec, cosa que no els va negar. Segons els seus amics, sempre portava un barret per amagar els cabells arrissats. El seu certificat de defunció el defineix com a "caucàsic" nascut de pares francesos, la seva filla que busca perpetuar la ficció^[2]

Als deu anys, Herriman va marxar amb als seus pares a Los Angeles, igual que els criolls acomodats que fugien de les Lleis Jim Crow de Louisiana. Amb disset anys, va començar a Los Angeles Herald com a il·lustrador i gravador. Els anys següents, va acumular treballs de subsistencia: il·lustracions, gags i algunes primeres tires còmiques (Major Ozone, Musical Mose, Acrobatic Archie, Professer Otto and his Auto, Two Jolly Jackies, etc.) la qualitat de les quals no va superar la d'altres produccions mitjanes de l'època. En arribar a Nova York va treballar al World de Pulitzer, després d'uns mesos al Daily News, és reclutat per Rudolph Block com a dissenyador esportiu per al New York Journal.^[3]

Gooseberry Sprig, el 1909, va anunciar la creativitat i el sentit de l’humor tenyit de poesia que faria famós a Herriman. L’any següent, va començar The Dingbat Family, on un gat que encara no es deia Krazy passejava. El 26 de juliol de 1910, un ratolí va aparèixer a la part inferior de la caixa i llança un projectil per a gats, inaugurant la futura rutina de Krazy i Ignatz. El 28 d'octubre de 1913, després d'haver substituït en alguns ocasions, amb aquest nom, el Dingbat de vacances, els duetistes van guanyar la seva pròpia tira, per a disgust del ratolí, amb l'únic nom de Krazy Kat. Herriman va continuar The Dingbat Family fins al 1916 i va dibuixar Baron Bean del 1916 al 1919. Als anys trenta va il·lustrar les col·leccions d’Archy and Mehitabel de Don Marquis. No va ser fins al 1932 que es va dedicar exclusivament a la seva sèrie insígnia.

Krazy Kat el fa famós. A partir dels anys vint, la tira es va fer molt popular: en varen sortir derivats (inclòs un ballet de jazz el 1922).^[4] Amb el pas del temps aquesta popularitat disminueix, en aquell moment s'és menys sensible a aquestes històries de ximpleries. Tot i això, Krazy Kat manté admiradors incondicionals entre estètiques, segons la crítica Gilbert Seldes, el poeta E. E. Cummings o William Randolph Hearst, el seu editor, que dona suport a Herriman fins a la seva mort. Després d'aquesta, contràriament a la tradició, la sèrie no la reprèn cap autor, Hearst creu que ningú no podria substituir el seu creador.

L’obra d’Herriman ha tingut una gran influència en els autors de còmics des de l’època de la seva creació. El 2000, Herriman es va afegir pòstumament al Saló de la Fama de Will Eisner.