Gau

Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí. Els gaue foren la divisió administrativa bàsica de la part oriental de l'Imperi Carolingi a l'alta edat mitjana, generalment sota comtes, i més tard dins del regne d'Alemanya i de l'Imperi també sota alguns senyors i vogts (advocats o delegats imperials).

Més endavant, sota el règim nacionalsocialista, es recupera el terme per referir-se a la nova divisió territorial implantada a partir del 1934.

La llista de gaue medievals és la següent:

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

Aachengau centrat a Aachen (Aquisgrà)
Aargau (Argòvia)
Ahrgau, regió de l'Ahr a Renània-Palatinat
Affagau, terres de Zwiefalten, Riedlingen, Hayingen
Agradingau terres del districte d'Emsland i Teil dels Països Baixos (Westerwolde), entre Aschendorf i Meppen.
Albgau o Alpgau al Marcgraviat de Baden, entre Wutach, Selva Negra, Hochrhein i Baar, anomenada pel riu Alb
Albegau^[1] al riu Meurthe
Allgäu al sud-oest de Baviera i sud-est de Baden-Württemberg
- Oberallgäu
- Unterallgäu
- Ostallgäu
- Westallgäu
Almango al nord del Nithersi, est de l'Angeron, sud del Patherga
Altgau, Bad Tennstedt i Großfurra
Alzettegau^[1] a l'Alzette a Luxemburg
Ambergau al nord-oest de el Harz
Ammergau a l'Alta Baviera
Ammergau avui districte d'Ammerland
Angeron (o Angerngau), al nord-oest de l'Ittergau (també Nithersi)
Anglachgau, a la dreta de la vall del Rin entre Rastatt i Mannheim
Antisengau
Apphagau a Suàbia
Ardennengau o País de les Ardenes a Alemanya, Bèlgica i Luxemburg
Arfeld
Argengau la regió de l'Argen
Aringo
Aschfeld
Astfala (també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau), al nord de Hildesheim, i oest de Braunschweig
Attergau a l'Alta Àustria
Auelgau, al sud-est de Bonn
Augangau
Augau a l'oest del Nethegau
Augstgau a Baviera, Augsburg i el Lech
Augstgau al sud del Rin i sobre Basilea amb centre a Augst
Avalgau

B

Bachgau
Badanachgau
Balsamgau (Gau Balcsem, a Saxònia-Anhalt)
Baringau sud-oest de Meiningen)
Balvengau
Betuwe (a Gelderland, Països Baixos)
Bardengau (àrea de Lüneburg)
Bargengau (a Biel/Bienne i Berna a Suïssa)
Bertoldsbaar
Bidgau o Bitgau^[1] centrat a Beda, avui Bitburg)
Binagau, també Bunnahagau
Bliesgau^[1] al Blies (afluent del Saar)
Bonngau (centrat a Bonn)
Borgelngau
Bracbanti a Westfàlia
Breisgau (sud de Baden)
Brettachgau (districte de Heilbronn, a Baden-Württemberg)
Brukterergau
Buchonia (a l'àrea de Rhön, Spessart i Vogelsberg)
Buchsgau (al nord-oest de Suïssa (entre la Serralada del Jura i l'Aare)
Budissin (Bautzen)
Bukkigau a Schaumburg, Baixa Saxònia
Bunnahagau vegeu Binagau
Bulderngau
Burichingagau (a Suàbia, districtes de Reutlingen i Sigmaringen)
Bursibant (al Rin, àrea de Münsterland)

C

Chiemgau (Alta Baviera)
Chutizi (a Leipzig)
Ciervisti (a Zerbst)
Circipani, a Mecklemburg-Pomerània
Coledizi (Saxònia-Anhalt, àrees de Halle i Köthen)

D

Daleminzi (també Meissen)
Derlingau o Darlingau, a l'est de Braunschweig)
Dersagau o Dersigau, entre el Vechta i el Damme (Dümmer)
Desseri (també Dasseri), al Dosse
Deutzgau (a Colònia, a la riba esquerra enfront del Kölngau)
Dobnagau a Vogtland
Donaugau (Gegend, Straubing i Deggendorf a Baviera)
Drachgau (a Gmünd)
Dreingau (a Münsterland, triangle entre Greven, Lippstadt i Lünen)
Dreinigau a Saxònia
Drentgau a Westfàlia
Ducharin (també Thucharin o Tucherini), a Teuchern a Saxònia-Anhalt
Düffelgau (a Clèveris
Duisburggau (vegeu Ruhrgau)
Durgouwes, vegeu Mürztalgau
Duriagau a Suàbia

E

Eichelgau^[1] al Eichel (afluent del Saar)
Eichsfeld
Eifelgau
Einrichgau a Katzenelnbogen
Elsenzgau, àrea de l'Elsenz al Baden septentrional
Elsgau (al nord del cantó del Jura)
Emsgau (a la desembocadura de l'Ems)
Engersgau (marge dret del riu Rin mitjà i el Westerwald)
Enggau
Engilin a Turíngia central
Ennstalgau, a Estíria
Enzgau a Württemberg septentrional i l'Enz
Erchgau a Württemberg meridional, i el Donau
Erdagau a Hessen
Eriggau
Ertgau, també Eritgau

F

Flachgau (a Salzburg)
Flenithi o Flenithigo, també Flenthigau a la regió de Gandersheim/Winzenburg
Filsgau a Suàbia i el riu Fils
Flutwidde (Städtedreieck Celle, Burgdorf i Peine
Volkfeldgau o Folkfeld a Francònia
Frickgau àrea del Rin i Aare al Fricktal
Friesach (a Caríntia i Estíria)
Friesenfeld
Frithenigau

G

Gandesemigau
Gartachgau a Württemberg septentrional i el Neckar
Gäu (Baden-Württemberg)
Gäu (a Soleure o Solothurn)
Genfer (a Suïssa)
Gerbercensis^[1] nom llatí per la zona al nord-oest de Metz i de l'Orne
Germar-Mark (o Germara-Mark) a Hessen Oriental i Turíngia
Geraha a Turíngia
Gillgau al nord-oest de Colònia (Alemanya)
Glehuntare a Suàbia
Glemsgau a Württemberg septentrional al riu Glems
Goe auf der Hamel, al nord de Hameln
Gollachgau
Goßfeld o Grossfeld a Francònia
Gotzfeldgau, segurament a Hessen meridional
Grabfeld a Grabfeldgau (a la frontera entre Baviera i Turíngia; Schweinfurt es troba a la part més meridional de la comarca)
Grönegau a Osnabrück
Gudingau o Gud(d)ingo
Gunzwiti, a l'oest de Traisen a Baixa Àustria

H

Haduloha
Haigergau a Haiger, a l'Oberlahngau
Haistergau a l'alta Suàbia
Hamaland
Hardagau
Harzgau al Harz
Hasegau a Löningen al Münsterland
Haspengau a Bèlgica, entre Lieja i Hasselt
Hassegau a Mansfeld, Naumburg, Halle (Saxònia-Anhalt) i Wettin
Hassgau a Francònia Inferior)
Hastfalagau també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau al nord de Hildesheim, i oest de Braunschweig
Hattenhuntare
Hatterungau Baixa Renània
Hattuariergau al Niers, entre Gennep i Geldern
Hegau al Württemberg del sud
Heilangau Bremervörde, Buxtehude, Harburg, Stade, etc.)
Helmegau, a Wallhausen i Kelbra
Hengistgau (Estíria occidental, centrada a Hengistburg/Hengsberg)
Hennegau, Hainaut, Hennegouw, a Bèlgica
Hessengau/Hessigau
- Hessengau de Fritzlar i Kassel
- Hessengau franc, comarca saxona a l'est i al sud de Baixa Saxònia i Westfàlia
Hettergau
Hlidbeki, de Lübbecke a Westfàlia
Holstengau a Schleswig-Holstein
Hrecwiti a Westfàlia
Hunsrückgau
Huosigau a Baviera
Husitingau (també Usitigau), a Weimar
Huygau a Lotaríngia

I

Iffgau (sud de Francònia)
Undrimagau o Ingeringgau (també Undrimagau, àrea de Knittelfeld i Judenburg)
Illergau al sud-est de Baden-Württemberg i sud-oest de Baviera
Isengau al riu Isen al sud-est de l'Alta Baviera
Itongau^[1] al riu Nied (afluent del Saar)
Ittergau (Nithersi) a l'Eder mitjà

J

Jagstgau al Jagst
Jaun (Jauntal, a Caríntia
Jülichgau (a Jülich, sud-oest de Renania del Nord-Westfàlia)

K

Karosgau^[1] (Eifel i Prüm)
Keldachgau (Düsseldorf, Mettmann, part de Solingen, més tard comtat de Berg)
Kelsgau (districte actual de Kelheim)
Kimmen (també Kinhem, Kinnin, Kemmenerland, Kennemerland), a Frísia
Kinziggau (a Hessen)
Klettgau (Baden meridional i Suïssa septentrional)
Knetzgau
Kochergau (també Cochengowe, al riu Kocher a Baden-Württemberg.
Kölngau, Colònia i la riba esquerra del Rin Colònia (Alemanya), el marge dret va ser el Deutzgau
Königssondergau (també Königssundragau o Königssundern), domini reial a Wiesbaden
Kraichgau (Baden septentrional)
Kroatengau (Gau Chrowati) a Caríntia
Künziggau (també Künzinggau, Quinzinggau, Chunzengau) al sud-oest de Passau
Kützgau (de Zülpichgau, format de manera separada el 898)

L

Largau
Laargau regió del Weser a Hoya
Lahngau (àrea del Lahn a Hessen amb Gießen, Marburg an der Lahn i Wetzlar, terres ancestrals dels Conradians)
- Niederlahngau o Unterlahngau
- Oberlahngau (a Marburg an der Lahn)
Längwitzgau a Turíngia
Leinegau (part inferior del Leine també coneguda com a Loingau)
Leobengau (a Leoben, Estíria)
Lerigau (Baixa Saxònia)
Liergau (també Liergewe, Leraga, o Leragau, entre Fuhse i Oker)
Liesgau a Baixa saxònia, a l'oest d'Harzvorland
Liezizi
Linzgau (sud de Baden-Württemberg)
Lobdengau (est de Mannheim, nord de Heidelberg) i Ladenburg
Lochtropgau (a Sauerland)
Loingau
Lommegau (a Namur)
Lommatschgau a Bèlgica?
Lungau (part de les terres de Salzburg)
Lurngau (a Caríntia)
Lüttichgau (àrea al voltant de Lieja

M

Maasgau, oest de Maas i Maastricht
Maifeld
Maingau, abans Monichgowe, a Aschaffenburg, Dieburg i Frankfurt del Main
- Bachgau
- Rodgau
Marstemgau (a Hannover)
Mattiggau a Innviertel (Alta Àustria) i Mattighofen
Maulachgau (o Mulachgau)
Mayenfeldgau (Osteifel), vegeu Maifeld
Methingau^[1] (francès Matois, entre Longwy i Briey
Metzgau^[1] entorn de Metz
Milzan, o Milsini, a Alta Lusàcia
Moringen
Moselgau^[1] al Mosel·la a Thionville
Mühlgau entre Maas i Niers
Munachgau
Munigiseshuntare (a Münsingen (Württemberg))
Murizzi (al Müritz)
Murrgau a Württemberg septentrional i el Murr
Mürztalgau, Durgouwes (Estíria)

N

Nabelgau a Turíngia
Nahegau^[1] al riu Nahe
Neckargau
Neletizi
Netgau vegeu Nethegau)
Nethegau a Brakel i Bad Driburg a Westfàlia
Netragau
Nibelgau (sud-est de Baden-Württemberg)
Niddagau (àrea del riu Nidda al Hessen central, Friedberg i Bad Homburg)
Niebelgau (sud-est de Baden-Württemberg)
Niederlahngau a Limburg
Niedgau^[1] al riu Nied (afluent del riu Saar)
Nielitizi
Nisangau (Gau Nisane) (sud de Dresden)
Nizizi (Àrea compresa entre els rius Elba, Mulde i Elster Schwarze)
Nithersi, vegeu Ittergau
Nordgau (Baviera al nord del Donau)
Nordgau a Alsàcia
Nordthüringgau (també Nordthüringengau)
Norital (Inntal, Wipptal i Eisacktal)

O

Oberlahngau
Oberrheingau (sud de Hessen)
Ochsenfurter (a Ochsenfurt a la baixa Francònia)
Odangau (a Villip, Werthhoven, Oedingen i Unkel
Orlagau a Saalfeld, Turíngia
Ortenau (també Mortenau, a Baden)
Osterwalde (a l'Altmark)
Osterburg a Weserbergland
Ostergau a Turíngia

P

Padergau, a Paderborn
Perfgau (a Hessen al districte de Marburg-Biedenkopf)
Pfinzgau (al Pfinz a l'est de Karlsruhe)
Pfullichgau
Phirnigau
Pinzgau (part de les terres de Salzburg)
Plisni (Pleissen)
Plumgau avui Spessart
Polabi, a Ratzeburg
Pongau (part de les terres de Salzburg)
Prättigau (al cantó dels Grisons)
Puonzowa a Zeitz
Pustertal

Q

Quesizi (al districte de Delitzsch a Saxònia)
Quinzinggau (avui Künzinggau)

R

Radenzgau (Francònia inferior)
Rammachgau (nord de l'alta Suàbia)
Rangau (a Nuremberg)
Rebgau (a l'Alta Àustria)
Rheingau (a Wiesbaden i Darmstadt)
Riesgau (a Nördlingen)
Ringgau
Ripuariergau (sud-oest de Bonn amb Rheinbach i Münstereifel)
Rittigau (a Northeim, sud de la Baixa Saxònia)
Rizani
Rizzigau^[1] llatí Pagus Reciensis i vicus Ricciacum a Dalheim 10 km a l'oest de Remich a Luxemburg
Rosselgau^[1] al Rossel (afluent del Saar)
Rottgau, també Rotagau o Rottachgau (a Passau)
Rurgau (àrea del Rur a Renània del Nord-Westfàlia, regió d'Aachen)
Ruhrgau (o Duisburggau també anomenat modernament el Ruhr, amb Duisburg i Essen))
- Alerta: Rurgau i Ruhrgau es confonen sovint en la literatura antiga.

S

Saalgau a Hammelburg
Saalegau a Turíngia
Saargau^[1] (Alt Saargau amb Sarrebourg al riu Saar)
Saargau^[1] (Baix Saargau amb Wallerfangen al riu Saar)
Salzgau (comecia Saltga, pagus Saltgo; a Salzgitter)
Salzgau a Bad Neustadt a Francònia
Salzburggau (Flachgau i Tennengau a Àustria, Rupertiwinkel i Reichenhall a Baviera)
Sanntalgau (més tard comtat de Cilli)
Sauergau^[1] al riu Sauer a Luxemburg
Scarponagau^[1] (francès Scarponnois o Scarponois), derivat del vicus Scarpona a Dieulouard i el Mosel·la entre Toul i Metz
Schefflenzgau a Württemberg, Odenwald
Scherragau, a Ebingen, Spaichingen, Tuttlingen
Schozachgau, a Württemberg del nord, al riu Schozach
Schussengau a l'alta Suàbia
Schwabengau, part oest de Saxònia-Anhalt
Schweinachgau Àrea de la part a l'oest del Danubi, a Passau (Baviera)
Schwerzgau a Württemberg meridional, amb Allmendingen
Scotelingo o Scotelingen, oest i nord-oest de Hildesheim
Seillegau^[1] en francès Saulnois, al Seille (afluent del Mosel·la) i Salzburgen
Senonagischer, Francònia
Gau Serimunt entre el Saale, Mulde, Elba i Fuhne
Sisgau (nord-oest de Suïssa)
Siusili (també Susali) al riu Mulde a Saxònia
Skopingau a Schöppingen, Münsterland
Sornegau a la riba esquerra del Rin, al sud de Basilea
Speyergau a Speyer
Stevergau a Coesfeld, Münsterland
Stormarn Schleswig-Holstein
Strohgau a Leonberg, Württemberg occidental)
Strudengau, Baixa Àustria
Sturmigau, districte de Verden; de Hoya just al riu Weser a la part oriental del comtat de Verden
Sualafeldgau, Baviera)
Südthüringengau, també Südthüringgau
Suilbergau, també "Suilberigavvi" o Sülberggau), a l'oest del Leine i Einbeck a Baixa Saxònia
Sülchgau o Sülichgau (Suàbia, a Rottenburg am Neckar, districte de Tübingen)
Sulmgau, a Neckarsulm
Sundergau, Baviera
Sundgau (Alta Alsàcia)
Swistgau (a la part superior del Swist al nord-est d'Eifel)

T

Taubergau (sobre l'actual cercle de Main-Tauber, però sense Wertheim)
Tennengau (part de les terres de Salzburg)
Threcwiti (est del Heiligen Meeres)
Thurgau (Turgòvia)
Nordthüringgau (a Turíngia)
Tilithigau (a Bad Pyrmont, al sud de Baixa saxònia)
Traungau (entre Hausruck i l'Enns, a l'Alta Àustria)
Trechirgau (sud del Mosel·la, oest del Rin
Triergau^[1] (Saar - Mosel·la vora del Merzig, de Wintrich i després la Selva Negra)
Tullifeld (nord-est del Wasserkuppe a l'est de Turíngia

U

Ufgau (Baden central)
Undrimagau (també Ingeringgau, àrea de Knittelfeld i Judenburg
Utisigau (Husitingau), a Weimar

V

Valingau amb Kemme a Schellerten Burg Poppenburg a Burgstemmen, 1049 al comtat de Bruno de Brunswick
Valothungo
Veluwe a Niederlanden
Venkigau, també anomenat Fenkiongau, a l'est del districte de Bursibant
Venzigau
Verdungau^[1] a Verdun (Mosa) i el Mosa
Viehbachgau (al baix Isar, àrea de Landshut)
Vinschgau (o Vintschgau, medieval Finsgowe, al sud del Tirol)
Volkfeldgau àrea del Main (Francònia Inferior) amb Bamberg

W

Wachau (Baixa Àustria)
Waldgau (Vaud, Suïssa)
Waldsassengau a Francònia Inferior (part oriental de la Spessart i l'àrea entre Mainviereck i Maindreieck)
Waldsati (entre Bremen i Zeven)
Walgau (Vorarlberg)
Wallis (Valais, Suïssa)
Wallerfangen^[1] comtat al Saar mitjà
Wangen antic districte
Warnabi
Wasgau (Pfälzer Wald, o Bosc Palatí), Vosagus (Vosges)
Watergau a Turíngia
Wavergau (també Wabergau, Woëvregau,^[1] part del gran territori de Wabr(i)a (Woëvre) entre el Maas i el Mosel·la)
Wehsigau
Weitagau a Westfàlia
Werinofeld a Turíngia
Werngau a Hessen
Westergau (a Freising, Baviera)
Westergau a Turíngia
Westfalengau (entre el Ruhr i el Lippe, a l'est de Westfàlia
Wetagau a Turíngia
Wetigau (a Schwalenberg a cercle de Lippe)
Wetterau (abans Wettergau o Wettereiba/Veteràvia)
Wigmodi (Wigmodia, Wigmodien) al nord de Bremen
Wingarteiba al cercle de Neckar-Odenwald
Wiehegau, a Turíngia
Wippergau a Turíngia
Wittingau
Wonnegau a Worms
Wormsgau (Wormsfeld o Wormsfeldgau,^[1] a l'oest de Worms)
Würmgau a Württemberg al riu Würm

Z

Zabergäu a Württemberg septentrional, al Zaber
Zemzizi
Zirzipanien, al voltant del llac Teterower a l'oest de Mecklenburg-Pomerània
Zistanesfeld (també Zitilinesfeld) cap a Marburg i Pettau (Baixa Estíria)
Zizizi, probablement equivalent al Gau Ciervisti avui dia Zerbst a Saxònia-Anhalt
Zwikowe a Saxònia occidental
Zülpichgau (a Zülpich, sud-oest de Renània del Nord-Westfàlia)
Zürichgau (a Zúric)

Bibliografia

Dietrich August Adolf von Wersebe: Beschreibung der Gaue zwischen Elbe, Saale und Unstrut, Weser und Werra, etc., Hannover 1829
Heinrich Boettger: Diöcesan- und Gau-Grenzen Norddeutschlands, 1875
Walther Schultze: Die fränkischen Gaue Badens, 1896
Ersch, Gruber: Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, 1 Teil A-G, 1852, Leipzig, S. 405 ff.

Notes

Vegeu també

Divisions administratives de l'Alemanya nazi

[1]