Gata Kamsky

El 1987 va participar en el Campionat Júnior de la Unió Soviètica més fort de tots els temps, i hi empatà a la primera posició amb Borís Alterman.^[7]El 1988 fou segon a Timisoara al IV Campionat del Món Sub-14, per darrere d'Eran Liss i per davant d'Andrei Istratescu.^[8]El 1989 es proclamà campió juvenil de l'URSS.^[9]

Després d'esdevenir GM el 1990 i d'ascendir al 8è lloc mundial a la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 1990, quan tenia només 16 anys i 1 mes, es va mudar als Estats Units, i va esdevenir campió nacional el 1991. El mateix any va guanyar el World Open de Filadèlfia amb 7½/9. Cap a 1993 estava en disposició de competir pel títol mundial. En aquell moment, hi havia dos títols mundials, el de la PCA, que tenia Garri Kaspàrov, i el de la FIDE, que tenia Anatoli Kàrpov; Gata va tenir excel·lents actuacions en ambdós cicles pel títol mundial. Va arribar a la final de torneig de Candidats del campionat del món de la PCA de 1994/95, tot guanyant el futur campió del món Vladímir Kràmnik i Nigel Short (en una semifinal molt controvertida) abans de perdre a la final de candidats contra Vishy Anand. Al campionat del món de la FIDE, hi va vèncer Anand (aquest matx fou anterior al del torneig de la PCA) i Valeri Salov, i es va classificar pel matx pel títol contra Kàrpov el 1996, el qual va perdre per 7½-10½.^[9] Posteriorment el 1996 fou tercer a la 3a edició del torneig Memorial Donner, a Amsterdam (el primer lloc ex aequo fou per Vassil Ivantxuk i Julio Granda).^[10]

Després de la derrota contra Kàrpov, es va retirar dels escacs durant tres anys, per estudiar medicina, tot i que va retornar breument als escacs per prendre part al campionat del món de 1999 a Las Vegas, per sistema eliminatori, on hi va perdre en primera ronda contra qui seria el campió final, Aleksandr Khalifman, i va tornar a retirar-se per estudiar dret. Molta gent va creure que aquest seria el final de la seva carrera, però va tornar a jugar en torneigs locals estatunidencs el 2004.^[9]

El 2005 ocupà els llocs 2n-7è a Buenos Aires, al Campionat Panamericà, rere Lázaro Bruzón, i empatat amb un grup de forts GMs, entre els quals hi havia entre d'altres Julio Granda, Alexander Onischuk, Giovanni Vescovi i Gilberto Milos,^[11]

Al novembre de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una bona actuació, i acabà en novena posició, de manera que es classificà per al Torneig de Candidats de 2007.^[12][13][14] El 2006 guanyà per segon cop en la seva carrera el World Open de Filadèlfia amb 7/9. El maig de 2007, va participar en el III Torneig d'escacs M-tel, a Sofia, on hi acabà 4t, a mig punt del guanyador del torneig, Vesselín Topàlov.^[15]

Kamsky va guanyar la Copa del Món d'escacs 2007, tot batent Aleksei Xírov a la final, cosa que li va donar dret a disputar un matx contra Vesselín Topàlov el guanyador del qual disputaria el Campionat del món d'escacs de 2010, però va perdre per 2½-4½.^[9][16][17] L'octubre de 2007 va guanyar la Copa d'Europa de clubs d'escacs, formant part del club Linex Magic de Mèrida,^[18]

El 2010 va ser campió del món de partides semiràpides.^[19]

El maig de 2011, participà en el Torneig de Candidats del Campionat del món de 2012 a Kazan,^[20][21] on hi va vèncer als quarts de final en Vesselín Topàlov, però fou eliminat en semifinals per Borís Guélfand.^[22]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,^[23][24] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una bona actuació; avançà fins a la quarta ronda, quan fou eliminat per Piotr Svídler (0-2).^[25]

El 2011 va guanyar el Campionat dels Estats Units per segon cop consecutiu, i tercer en la seva carrera,^[26] i va guanyar per tercer cop en la seva carrera el World Open de Filadèlfia amb 7/9 punts.

El maig de 2013 es proclamà per quart cop en la seva carrera campió dels Estats Units, superant per desempat el GM Alejandro Ramírez.^[27] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,^[28] on va tenir una bona actuació, i arribà als quarts de final, on fou eliminat per Ievgueni Tomaixevski ½–1½.^[29]

El maig de 2014 al campionat dels Estats Units a Saint Louis hi va empatar al primer lloc amb Varuzhan Akobian i Aleksandr Lenderman, que va conduir al playoff per determinar el campió. Va disputar un matx a ràpides contra Akobian, el qual va guanyar per 1,5 a 0,5, cosa que va li donar el cinquè títol nacional estatunidenc de la seva carrera.^[30]

El febrer del 2016 guanyà en solitari el 32è Obert Cappelle-la-Grande amb 7½ punts de 9, amb sis victòries i tres taules.^[31] El desembre de 2016 fou 1r-4t (quart en el desempat) del Festival Sunway Sitges amb 7 punts de 9, els mateixos punts que Ievgueni Romànov (campió), Romain Édouard i Josep Manuel López Martínez.^[32]