GameMaker

llenguatge de programació

GameMaker (originalment Animo i més tard Game Maker fins a l'any 2011) és una sèrie de motors de vídeojocs multiplataforma creat per Mark Overmars el 1999 i desenvolupat per YoYo Games a partir de l'any 2007. La seva versió més recent és GameMaker Studio 2, aparescut l'any 2017.

GameMaker
Modifica el valor a Wikidata

Tipusmotor de videojoc i sistema de creació de videojocs Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial15 novembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
2024.6.0 (2 juliol 2024) Modifica el valor a Wikidata
Llicènciallicència de propietat
Llicència Apache, versió 2.0 Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
Sistema operatiuMicrosoft Windows i macOS Modifica el valor a Wikidata
PlataformaWindows i macOS Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer de lectura
Format de fitxer d'escriptura
Equip
Creador/sMark Overmars Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador(s)YoYo Games Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webgamemaker.io (anglès) Modifica el valor a Wikidata

GameMaker permet la creació de videojocs de diversos gèneres i per a vàries plataformes mitjançant un llenguatge de programació visual o un llenguatge d' script conegut com a Game Maker Language (GML). GameMaker fou al principi dissenyat per permetre a programadors novells fer jocs d'ordinador sense gaire coneixement de programació. Les versions més recents també estan enfocades a desenvolupadors més avançats.[1]

Visió General

GameMaker està orientat a la creació de jocs 2D, permetent l'ús de mapes de bits, gràfics vectorials (mitjançant SWF),[2] i animacions d'esquelet 2D (mitjançant Esoteric Software's Spine)[3][4] juntament amb una gran biblioteca estàndard per dibuixar gràfics i 2D primitives.[5] Tanmateix, el programari permet un ús limitat de gràfics 3D, si bé aquestes funcions no estan pensades per a usuaris inexperts.

El motor utilitza Direct3D a Windows, UWP, i Xbox One; OpenGL a macOS i Linux; OpenGL ES a Android i iOS, WebGL a HTML5, i APIs en consoles.

L'element principal del motor és un IDE amb editors integrats per a mapes de bits, disseny de nivells, scripting, paths, i shaders (GLSL o HLSL).[6] Funcionalitats addicionals poden ser implementades mitjançant scripts dins el mateix llenguatge del programa o amb extensions específiques per a cada plataforma.[7] Dins de GameMaker Studio 2, pots escollir exportar el joc com un instal·lador de NSIS, o un arxiu .zip que conté el joc, les dades i qualsevol arxiu requerit.[8]

Plataformes suportades

GameMaker dona suport per a exportar els resultats a Windows, macOS, Ubuntu, HTML5, Android, iOS, Amazon Fire TV, Android TV, UWP de Microsoft, PlayStation 4, i Xbox One i Nintendo Switch.[9][10][11][12]

En el passat, GameMaker va donar suport per a WIndows Phone, Tizen, PlayStation 3, i PlayStation Vita.

Es va fer una demostració de suport per a PSP el maig de 2010, però mai es va publicar aquesta funcionalitat[13][14]

Arrossegar i Deixar Anar

L'eina visual de GameMaker és del tipus Arrossegar i Deixar Anar (DnD per les seves sigles en anglès).

Amb aquest sistema, els usuaris poden dur a terme les tasques més habituals, com ara inicialitzar objectes, cridar funcions o treballar amb estructures de dades i arxius sense haver d'escriure ni una sola línia de codi. Segueix sent l'opció enfocada als usuaris novells.[15]

GameMaker Language

GameMaker Language és el llenguatge d'script utilitzat per a dur a terme tasques més complexes i està dirigit a desenvolupadors amb més coneixements de programació. Es tracta d'un llenguatge imperatiu, d'escriptura dinàmica de forma semblant a JavaScript i llenguatges tipus C.[16][17][18]

Història

GameMaker va ser desenvolupat al principi per Mark Overmars i publicat per primera vegada el 15 de novembre de 1999 sota el nom d' Animo. En aquell moment, es tractava d'una eina gràfica amb un sistema d'script visual molt limitat.[19] Les primeres versions del programa eren desenvolupades en Delphi.[20]

Les versions posteriors canviaren el nom a Game Maker i el software es va anar enfocant més cap al desenvolupament de jocs en 2D.

Fins a la versió 5.0, es tractava de programari gratuït; la versió 5.1 va introduir un pagament opcional; la versió 5.3 (gener del 2004) va introduir un número de característiques noves per a usuaris registrats, incloent sistemes de partícula, treball en xarxa, i la possibilitat d'ampliar els jocs mitjançant DLLs.[21]La versió 6.0 (octubre 2004) va introduir funcionalitat limitada per a ús de gràfics en 3D[22]


Davant el creixent interès del públic, Overmars es va associar l'any 2007 amb YoYo games per tal d'expandir el programa.[23] Des d'aleshores, les tasques de desenvolupament van passar a ser responsabilitat de YoYo Games mentre Overmars va esdevenir un dels directors de l'empresa.[24] La versió 7.0 va ser la primera sorgida d'aquesta societat.

La versió 8.1 (Abril de l'any 2011) va ser la primera en canviar el nom a GameMaker (eliminant l'espai) per evitar qualsevol confusió el software de 1991 Game-Maker.[25]

GameMaker: Studio va entrar en beta pública el març del 2012 i va ser publicat el maig del mateix any.[26][27]

El febrer del 2015, tant YoYo Games com GameMaker van ser adquirits per Playtech. Es va assegurar que aquesta compra serviria per a seguir millorant el programari, així com per a ampliar la seva base d'usuaris, incloent programadors més experimentats.[1][28]

El novembre del 2016 ser publicada la beta de GameMaker: Studio 2, essent editat com a versió definitiva el març del 2017.[29][30]

El gener del 2021, YoYo Games va ser venut a Opera Software per més o menys 10 milions de dòlars. L'equip de desenvolupament de Gamemaker ha continuat igual i no hi ha hagut canvis en els plans de desenvolupament previstos.[31][32][33]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio