Gale (cràter marcià)

Gale és un cràter a Mart, prop de la part nord-oest del quadrangle Aeolis a 5° 24′ S, 137° 48′ E / 5.4°S,137.8°E / -5.4; 137.8.[1] Té 154 quilòmetres de diàmetre i es creu que s'ha format entre 3,5 i 3,8 milions d'anys.[2] El nom del cràter és un homenatge a Walter Frederick Gale, un astrònom aficionat de Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, qui va observar Mart en el segle xix i erròniament ha descrit la presència de canals.[3] Aeolis Mons és una muntanya en el centre del cràter Gale, amb 5,5 km d'alçada.[4][5] Aeolis Palus és la planícia entre la paret septentrional del cràter Gale i les faldilles del nord d'Aeolis Mons.[4][5] S'espera que un astromòbil de la NASA, el Curiosity, explori l'Aeolis Mons, després del seu aterratge a l'Aeolis Palus del cràter Gale, el 6 d'agost de 2012.[6][7]

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreGale

El cràter Gale en color fals, i lloc d'aterratge previst del Mars Science Laboratory a l'Aeolis Palus. Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipuscràter d'impacte i cràter de Mart Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicMart Modifica el valor a Wikidata
EpònimWalter Frederick Gale Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades5° 22′ S, 137° 49′ E / 5.37°S,137.81°E / -5.37; 137.81 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre154 km Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleQuadrangle Aeolis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature2071 Modifica el valor a Wikidata

Característiques

Cràter Gale i l'Aeolis Mons al centre.

Una característica poc usual del cràter Gale és un enorme munt d'enderrocs al voltant del seu pic central, nomenat oficialment Aeolis Mons[4][5] (després d'haver estat designat per un curt període com «Mount Sharp»),[8][9][6] que s'eleva 5,5 quilòmetres per sobre la superfície nord del cràter i 4,5 quilòmetres per sobre la superfície sud del cràter - lleugerament superior a la vora sud del cràter. La pila es compon de materials estratificats i pot haver estat dipositada en un període d'aproximadament dos mil milions d'anys.[2] L'origen d'aquesta pila és incert, però la investigació suggereix que és el romanent erosionat de capes sedimentàries que, un cop omplien completament el cràter, possiblement dipositades originalment en el fons d'un llac.[2] Tanmateix, hi ha un debat sobre aquesta qüestió.[10][11] Observacions de possibles capes a la part superior indiquen processos eòlics, però la font de les capes en el fons segueixen sent poc clares.[12]

El cràter Gale es troba a 5° 24′ S, 137° 48′ E / 5.4°S,137.8°E / -5.4; 137.8 a Mart.[13] El rover Spirit (MER-A) es troba a 14° 34′ 18″ S, 175° 28′ 43″ E / 14.5718°S,175.4785°E / -14.5718; 175.4785.[14] El Viking Lander 2 està a 48° 16′ 08″ N, 225° 59′ 24″ O / 48.269°N,225.990°O / 48.269; -225.990.[14]

Observació orbital

Nombrosos canals erosionats en els flancs de la muntanya al centre del cràter poden oferir accés a les capes a ser estudiades.[2] Gale va ser el lloc d'aterratge de l'astromòbil Curiosity, que va ser llançat el 26 de novembre de 2011[15] i que ha aterrat a Mart a les planícies d'Aeolis Palus,[16] a l'interior del cràter Gale, el 6 d'agost de 2012.[17][18][19][20] Gale va ser anteriorment un dels llocs d'aterratge proposats per a la missió de 2003 Mars Exploration Rover, i és un dels quatre llocs en perspectiva per a l'ExoMars de l'ESA.[21]

Imatges

Referències

Enllaços externs

-5,4ºN 137,8ºE

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio