Fricativa lateral alveolar sorda

Aquestes són les característiques de la fricativa alveolar sorda:

• El seu articulació és fricativa, la qual cosa significa que el seu so és produït en la boca per una turbulència de l'aire expulsat.
• El seu lloc d'articulació és alveolar, la qual cosa significa que s'articula bé amb la punta de la llengua - denominats respectivament apical i laminal- contra el vorell alveolar.
• La seva fonació és sorda, la qual cosa significa que les cordes vocals no vibren durant la seva articulació.
• És una consonant oral, la qual cosa significa que es permet que l'aire escapi a través de la boca i no a través del nas.
• Es tracta d'una consonant lateral, la qual cosa significa que el flux d'aire passa al llarg dels costats de la llengua, més que per la meitat de la llengua.
• El seu mecanisme de corrent d'aire és egressiu pulmònic, la qual cosa vol dir que s'articula exhalant aire des dels pulmons.

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Adigué		плъыжь	[pɬəʑ] (?·pàg.)	'vermell'
Ahtna		dzeł	[tsəɬ]	'muntanya'
Aleutià	Dialecte atkanès	hla	[ɬɑ]	'noi'
Amis	Dialecte meridional	kudiwis	[kuɬiwis]	'conill'
Àvar		лъабго	[ˈɬabɡo]	'tres'
Basay		lanum	[ɬanum]	'aigua'
Amazic	Aït Seghrouchen	altu	[æˈɬʊw]	'encara no'	Al·lòfon de /lt/
Bunun		ludun	[ɬuɗun]	'muntanya'
Bura[2]		[exemple requerit]			Contrasta amb [ɮ] i [ʎ̝̊].[2]
Cherokee	Alguns parlants	ᎥᏝ	[ə̃ʔɬa]	'no'	Correspon a [tɬ] en el discurs de la majoria dels oradors
Chickasaw		lhinko	[ɬiŋko]	'ser gras'
Xinès	Taixanès[3]	三	[ɬam˧]	'tres'
Txuktxi		ԓевыт	[ɬeβət]	'cap'
Muskogi		rakkē	[ɬakkiː]	'gran'	Històricament es transcriu com a thl o tl
Dahalo		[ʡáɬi]		'gras'
Eyak		qe'ł	[qʰɛʔɬ]	'dona'
Fali		[paɬkan]		'espatlla'
Feroès		hjálp	[jɔɬp]	'ajudar'
Nenets del bosc		[xaɬʲu]		'pluja'	Nenets del bosc té tant plana /ɬ/ i palatalitzat /ɬʲ/
Groenlandès		illu	[iɬːu]	'casa'	Realització de la geminada /l/
Hatza		sleme	[ɬeme]	'home'
Haida		tla'únhl	[tɬʰʌʔʊ́nɬ]	'sis'
Hmong		hli	[ɬi] (?·pàg.)	'lluna'
Islandès		siglt	[sɪɬt]	'han navegat'
Inuktitut		akłak	[akɬak]	'ós bru'	Vegeu Fonologia de l'inuit
Kabardí		лъы	[ɬə] (?·pàg.)	'sang'
Kaska		tsį̄ł	[tsʰĩːɬ]	'destral'
Ostiac	Dialecte sugutic	ԓӓпәт	[ˈɬæpət]	'set'	Contrasta amb la variant palatalitzada /ɬʲ/. Correspon a /l/ o /t/ en altres dialectes
	Dialecte kazym	ԓапәт	[ˈɬɑpət]
Mapudungun		kaül	[kɜˈɘɬ]	'una cançó diferent'	Possible al·lòfon de /l/.
Mochica		paxllær	[paɬøɾ]	'mongeta de lima'
Moloko		sla	[ɬa]	'vaca'
Nàhuatl		āltepētl	[aːɬˈtɛpɛːt͡ɬ]	'ciutat'	Al·lòfon de /l/
Navaho		łaʼ	[ɬaʔ]	'alguns'	Vegeu fonologia del navaho
Nisga'a		hloks	[ɬoks]	'sol'
Noruec	Trøndersk	tatl / tasl	[tʰɑɬ]	'sissiness'	Vegeu fonologia noruega
Saaroa		rahli	[raɬi]	'cap'
Sahaptin		łp’úł	[ˈɬpʼuɬ]	'llàgrimes'
Sandawe		lhaa	[ɬáː]	'cabra'
Sasserès		morthu	[ˈmoɬtu] (?·pàg.)	'mort'
Sesotho		ho hlahloba	[ho ɬɑɬɔbɑ]	'per examinar'	Vegeu fonologia del sesotho
St’át’imcets		lhésp	[ɬə́sp]	'erupció'
Suec	Jamtlàndic	kallt	[kaɬt]	'fred'	Vegeu fonologia sueca
Taos		[ɬìˈwēnæ]		'dona'	Vegeu fonologia del taos
Tera[4]		tleebi	[ɬè̞ːbi]	'side'
Thao		kilhpul	[kiɬpul]	'estrella'
Tlingit		lingít	[ɬìnkít]	'persona; Tlingit'
Tsez		лъи	[ɬi] (?·pàg.)	'aigua'
Gal·lès		llall	[ɬaːɬ]	'(l') altre'	Vegeu fonologia gal·lesa
Yi		ꆧꁨ hlop-bbop	[ɬo˧˩bo˧˩]	'lluna'
Zulu		isihlahla	[isiˈɬaːɬa]	'arbre'
Zuni		asdemła	[ʔastemɬan]	'deu'

El so es conjectura com un fonema per al protosemític, normalment transcrit com a ś; va desenvolupar al [ʃ] en àrab i al [s] en hebreu:

Entre les llengües semítiques, el so encara existeix en Socotrià contemporani i Mahri.^[5] En gueez, està escrit mitjançant la lletra Śawt.