Frank Beyer

Si bé la seva obra pot emmarcar-se dins del típic cinema ideològic, comunista, compromès amb la societat, de l'Alemanya oriental de la Guerra Freda, amb un caràcter inequívocament èpic,té un impecable tècnic-cinematogràfica, amb un magistral desenvolupament de la història i un exquisit respecte per la fotografia, amb primers plans d'una composició i una força narrativa immillorables.

Un perfecte exemple de tot l'anterior és la seva pel·lícula Fünf Patronenhülsen (Cinc cartutxos) en la qual el joc de primers plans de les primeres escenes, així com altres posteriors i la qualitat tècnica de la cinta, són d'una qualitat inqüestionable. Una altra cosa és el maniqueisme victimista de la història (centrada en les peripècies d'un "heroic" grup de soldats de les Brigades Internacionals) i retratar a l'"altre bàndol" dins d'un estereotip tan artificial i situat en uns entorns rurals i costumistes que qualsevol espanyol segurament trobarà bastant aliens, més pròxims del tòpic mexicà tradicional que d'un poble d'Espanya.

Part de les seves produccions es van realitzar en televisió, entre elles la pràctica majoria de les corresponents als últims anys de la seva carrera.

Entre altres dels seus reconeixements internacionals, l'any 1975 va ser nominat als Oscar com a millor director per la seva pel·lícula Jakob der Lügner (Jakob el mentider) que va guanyar l'Os de Plata al 25è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[2] Va rebre el premi de la crítica alemanya del 1979 per das Versteck(L'amagatall).

Tots els títols dirigits i escrits per Frank Beyer llevat que s'indiqui el contrari. Font:Fundació DEFA^[3]