Francisco Pradilla y Ortiz
Francisco Pradilla y Ortiz[1] (Villanueva de Gállego (Saragossa), 24 de juliol de 1848 - Madrid, 1 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol.[2]
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | Francisco Pradilla y Ortiz 24 juliol 1848 Villanueva de Gállego (província de Saragossa) | ||||
Mort | 1r novembre 1921 (73 anys) Madrid | ||||
Sepultura | cementiri de San Justo | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Nacionalitat | Espanya | ||||
Religió | Catolicisme | ||||
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia d'Espanya a Roma | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | pintor, il·lustrador | ||||
Membre de | |||||
Art | pintura | ||||
Gènere | Pintura | ||||
Moviment | Pintura del realisme | ||||
Alumnes | Joaquim Sorolla i Bastida i Luis Menéndez Pidal | ||||
Premis | |||||
Obres destacables | |||||
Biografia
Padilla va aprendre amb dos pintors decoradors a Saragossa. El 1863 es va traslladar a Madrid on hi va estudiar als antics mestres. A Roma va aprendre amb Alfredo Serri i hi va acabar els seus estudis a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma.
El seu primer quadre d'importància va ser El rapto de las sabinas, al qual va seguir el 1877 Doña Juana la Loca, realitzat i ambientat al llac Trasimè durant la seva estada a Roma i pel qual va obtenir la primera medalla d'honor que es concedia a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i una medalla d'honor a l'Exposició Universal de París (1878).[3]
Per encàrrec de l'Ajuntament de Saragossa, va realitzar els quadres Alfonso I el Batallador i Alfonso X el Sabio. Es va superar amb la realització de La rendición de Granada (3,50 – 5,42 m) de 1882, quadre que va guanyar el primer premi en una exposició de Múnic de 1883.
A més d'aquestes composicions, Pradilla també té obres menors sobre la vida del poble, del tipus que va realitzar Fortuny.