Fonologia

La fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, ens posa en alerta quan un nen té problemes fonològics importants i li cal un tractament logopèdic individualitzat. Fins als tres primers anys de vida els infants aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar-ne l'evolució. Més enllà dels quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil fonològic (La prova del desenvolupament fonològic de Laura Bosch és un test molt adequat).^[1] Si s'observen trets greus en el perfil, cal recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos fonològics preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la no diferenciació entre els sons /l/ /r/ /d/, l'omissió de consonants i síl·labes inicials i la simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament fonològic ha d'estar completat perquè és necessari per a l'adquisició de la lectoescriptura.