Festes romanes

Hi havia tres tipus de dies festius:

• Els Stativae, que eren dies prefixats al calendari i corresponien a festes de celebració anual.
• Els Conceptivae, que eren festes anuals sense dia fix (com passa amb la Pasqua del calendari cristià), la data de la celebració era anunciada pels sacerdots o pels cònsols uns dies abans.
• Els Imperativae, eren celebracions especials, dies festius d'obligat compliment (del verb imperare, manar) designats pels governants per expiar un problema en concret amb els déus, o també, per a celebrar victòries.^[2]

Entre les del primer tipus estava la Sementivae, també coneguda amb el nom de Pagnalia, perquè la celebraven els pagi coincidint amb l'inici de la sembra.

Entre les del segon tipus estaven:La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus o el de la deessa dels camps sembrats que era el 15 d'abril i es deia Fordicidia. El 19 d'abril eren les festes de Ceres Cerealia i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales.

Altres festes de data fixa eren les Vinalia (23 d'abril), Les Robigalia (25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre), les Compitalia.

Algunes festes sembla que hagin perviscut en el temps, com ara la Saturae, una festa de màscares semblant als actuals carnavals, en què es feia una desfilada amb música de flautes (tibia) o també podem trobar semblances entre l'actual festa de Nadal i la Saturnalia^[3]

Algunes festes estaven relacionades directament o indirecta amb els morts, per exemple l'anomenada festa dels Ragis.

Hi havia uns dies anomenats dies sacrificae, que no afectaven a la població en general sinó només als sacerdots, els quals havien de sacrificar als déus un animal en un lloc públic. Altres festes, com el Lectisternium, d'origen grec, implicaven oferir un abundant banquet.^[4]

Durant les festes estava prohibit treballar, amb l'excepció d'alguns treballs agrícoles que fossin imprescindibles. Si algú se saltava aquesta norma, havia de pagar una multa o oferir un piaculum, que generalment era un porc.^[5] Tot i que era obligat no treballar, no era obligat participar en els ritus religiosos, a excepció dels sacerdots i dels ritus religiosos lligats a una família en concret (sacra gentilicia).^[6]

Amb les remeses de blat que arribaven de les províncies sotmeses, enviades pels procònsols o ofertes voluntàriament per obtenir favors, els edils curuls van poder efectuar des de mitjans del segle ii aC el subministrament de gra a preus ínfims. Els magistrats prometien més jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del poble anomenada festa de la Cereàlia, a l'abril (establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d'Apol·lo Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frígia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Floràlia (Ludi Florensei).

Els magistrats que s'encarregaven de l'organització dels jocs devien pagar-los del seu peculi i podien ser edils curuls, edils plebeus o el pretor de la ciutat. Eren competència dels edils curuls: els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalènsia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponia organitzar els Jocs Plebeus i la Cereàlia. Al pretor de la ciutat li estaven assignats els Jocs Apol·linaris. Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperança d'assegurar-se la seva elecció com a cònsols.

Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus), que era la mesura de la capacitat de l'aspirant a vista dels votants.

Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades vestals.

Una de les principals celebracions a Roma eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi Maximi o Ludi Magni), costum importat d'Etrúria. Aquests Grans Jocs començaven amb una processó després de la qual venien les imatges dels déus i al darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (Ludii) amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics el col·legi dels músics o Collegium Tibicinum que era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior. Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies: un dia el 387 aC, un altre el 260 aC i un altre el 245 aC i es va passar als quatre dies. La seva organització es va encomanar als edils curuls. L'espectacle principal era la carrera de carros, que se celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular, havent-se introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui l'exercia l'accés a la milícia i votar en les assemblees populars.

En les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien una palma com corona, cosa que era considerada un gran honor, i un romà s'enterrava sempre amb les palmes o corones guanyades.

Totes les festes tenien un desenvolupament similar, cadascuna amb les seves particularitats.

La principal festa romana d'aquesta època van ser els Grans Jocs Romans (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni). Amb August els dies festius van arribar a ser 66 cada any. August va reduir les festes en trenta dies. Amb Trajà es va celebrar una festa per commemorar la seva victòria a Dàcia) que va durar 123 dies. Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que van exportar a altres pobles, encara que molts ja els practicaven. Els jocs lícits eren el monòbol, el contomonòbol, el quitamum contacesu sine fabula, el peryditem i el hipiscum, on solament es permetien apostes petites. També s'apostava en les lluites de la palestra (edifici annex a un gimnàs o independent, on es practicava l'esport de la lluita). En cas de practicar-se un joc il·lícit s'imposava una multa de deu lliures, i l'edifici en el qual es practicava podia ser confiscat. El seu import es destinava a les obres públiques. No hi havia acció legal per reclamar els guanys en el joc, llevat d'aquells organitzats a favor de la ciutat (urbi pro virtutem certamen fit).

Durat l'imperi es van afegir algunes festes relacionades amb la família governant:

• La festa de Germànic establerta per Claudi, en honor del seu pare.
• La festa d'Antònia establerta per Claudi, en honor de la seva mare.
• La festa de Marc Antoni establerta per Claudi en honor del seu avi.

També van restaurar festes perdudes com:

• Els Jocs Capitolins recuperats per Domicià).
• Els Ludi saeculares, que en teoria havien de celebrar-se cada cent anys, es van convertir en una festa més freqüent. Estaven dedicats a Prosèrpina, van derivar d'una festa ombrívola a una celebració d'alegria i triomf a l'estiu.

En la següent taula s'ofereix un llistat de les festes romanes, les dates assignades són de vegades aproximades tenint en compte que el calendari romà era diferent del nostre. Per a més informació sobre els dies amb nom (calendes, nones, idus) o la durada dels mesos consulteu l'article calendari romà.El dies natalis (d.n.) era el dia dedicat a commemorar la inauguració d'un temple o d'una capella. Algunes festes no tenen nom propi perquè no formaven part de la tradició romana, sinó que eren celebracions importades.