Xerinola
Fer xerinola vol dir en la seva accepció col·loquial, fer festa i divertir-se fent tabola o divertir-se sorollosament.[1]
_Demisted_with_DXO_PhotoLab_Clearview;_cropped_away_black_border_edge.jpg){kind=spacer}
Aquesta locució prové del triomf en les batalles de Cerignola (1503) i Garellano guanyades pels terços de Gonzalo Fernández de Córdoba, anomenat el Gran Capità, en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans.[2] Un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant uns catalans menypreats pel seu interlocutor: «…essos dos caballeros… si no fuese por ellos no tuviéramos hoy…que comer».[3] Durant la batalla de Cerignola van esclatar en ple dia dos carros amb bótes de pólvora, i això va espantar els soldats dels terços. El Gran Capità els va animar dient: «Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria».[4][5] Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració; d'aquí ha passat al costumari popular com fer xerinola.[6]
Cervantes, a la seva obra Coloquio de los perros, empra la paraula castellana chirinola en el sentit d'embús, tràfec de persones no gaire respectables: «…saqué de la plaza a toda la cherinola desta historia…»[7]
Xerinola i Nadal
La xerinola s'associa també amb les festes de Nadal. Heus aquí la lletra d'una cançó d'un famós espot de propaganda del temps de la ràdio:[8] que explica la celebració de Nadal:[9]
| « | Ara ve Nadal matarem el gall farem xerinola i beurem xampany. | » |
Referències
Vegeu també
