Feklichevita
La feklichevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Vladimir Georgievich Feklichev (Владимир Георгиевич Фекличев) (30 de juny de 1933 - 1999), petròleg, mineralogista i cristal·lògraf rus.
 Feklichevita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na11Ca9(Fe3+,Fe2+)₂Zr₃Nb[Si25O73](OH,H₂O,Cl,O)₅ |
| Epònim | V. G. Feklichev (en)   |
| Localitat tipus | Mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Dana | 64.1.7. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,255 Å; c = 30,170 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | r3m |
| Color | marró fosc |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marronós |
| Densitat | 2,87 g/cm³ (mesurada); 2,869 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,616 nε = 1,620 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-017 |
| Símbol | Fek |
| Referències | [1] |
Característiques
La feklichevita és un silicat de fórmula química Na11Ca9(Fe3+,Fe2+)₂Zr₃Nb[Si25O73](OH,H₂O,Cl,O)₅. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la feklichevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, situada al massís de Kovdor, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.