Explorer 1

L'Explorer 1, oficialment Satellite 1958 Alpha, va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre pels Estats Units. Va ser llançat a les 10:48pm EST del 31 de gener (03:48 de l'1 de febrer en GMT), de 1958 des de Cap Canaveral a bord d'un coet Juno, en resposta al llançament de l'Spútnik per part de la Unió Soviètica quasi quatre mesos abans, començant així la carrera espacial.^[1]

Explorer 1

Tipus de missió	satèl·lit artificial
Operador	Army Ballistic Missile Agency
Designació Harvard	1958 Alpha 1
NSSDCA ID	1958-001A
Núm. SATCAT	00004
Durada de la missió	111 dies
Propietats de la nau
Fabricant	Jet Propulsion Laboratory
Massa	càrrega útil: 13,97 kg
Potència	60 W
Inici de la missió
Llançament espacial Data 1r febrer 1958 Lloc Cape Canaveral Launch Complex 26 (en) , la Força Espacial de Cap Canaveral
Vehicle de llançament	Juno I
Fi de la missió
Últim contacte	23 maig 1958
Reentrada	31 març 1970
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre mitjana Semieix major 7.832,2 km Excentricitat 0,14 Periàpside 358 km Apoàpside 2.550 km Inclinació 33,24 ° Període 114,8 min RAAN 334,617 Argument del periàpside 311,531 ° Anomalia mitjana 48,3249 °
Instruments Detector de raigs còsmics Detector de micro-meteorits Satellite Drag Atmospheric Density

La instrumentació de l'Explorer 1 havia estat dissenyada per un equip de científics dirigits per James Van Allen,^[2] i el satèl·lit va permetre descobrir els cinturons de radiació que envolten la Terra i porten el seu nom: Cinturons de Van Allen.