Eusko Alkartasuna

partit polític basc

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea[cal citació] el setembre de 1986,[1] com a escissió del Partit Nacionalista Basc. Actualment està separat ideològicament de l'anterior partit, ja que Eusko Alkartasuna es defineix com independentista, socialdemòcrata, pacifista i aconfessional. A Europa pertany des de l'inici a l'Aliança Lliure Europea (ALE), amb Esquerra Republicana de Catalunya, partit que engloba formacions independentistes i socialdemòcrates de diferents països.

Infotaula d'organitzacióEusko Alkartasuna
Dades
Nom curtEA Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític basc
Ideologia políticaIndependentista basc i socialdemòcrata
Història
Separat dePartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
CreacióSetembre de 1986
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalPello Urizar
Òrgan de premsaAlkartasuna
JoventutsGazte Abertzaleak
Organització LGBTBizigay
Afiliació nacionalEuskal Herria Bildu
Afiliació europeaAliança Lliure Europea
Representació4 diputat al Parlament basc (dins EH Bildu)
3 diputats al Parlament de Navarra (dins EH Bildu)
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeuskoalkartasuna.eus Modifica el valor a Wikidata

Història

La crisi en el PNB es va desfermar per la tramitació de la Llei de Territoris Històrics, perquè els crítics demanaven anteposar les institucions comunes basques enfront de la foralitat tradicional del partit, i que es va conèixer que els crítics amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea van utilitzar l'Ertzaintza per espiar-lo mitjançant punxades telefòniques. El procés va ser tan traumàtic que alguns batzokis van passar a ser alkartetxes. Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 del 30 de novembre foren la primera vegada que es va presentar a unes eleccions al País Basc), obtenint més de 180.000 vots.

El PNB va obtenir el triomf el 1990 i José Antonio Ardanza va formar govern amb EA i Euskadiko Ezkerra, fins que en 1991 va expulsar del govern a EA per recolzar les mocions en favor de la independència que impulsava Herri Batasuna,[2] i va incorporar al PSE al govern.

En 2009, la plataforma 'Alkarbide se'n va escindir formant el partit Hamaikabat,[3] que es va integrar en el PNB.[4] Eusko Alkartasuna i membres de l'esquerra abertzale van formar en 2011 la coalició Bildu per presentar-se a les Eleccions municipals espanyoles de 2011. Bildu fou il·legalitzada pel Tribunal Suprem,[5] però legalitzada posteriorment pel Tribunal Constitucional. L'any següent Eusko Alkartasuna i altes partits de l'esquerra albertzale van fundar la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu), de la que tenia una quota del 20% dels representants. Inicialment era coalició a l'ús, respectant quotes en les institucions però des de 2015 va desenvolupar ja estructures organitzatives pròpies, esdevenint més que una suma de partits.[4]

L'actual secretari general del partit és Pello Urizar Karetxe i la secretari general de les seves joventuts, Gazte Abertzaleak, és Maider Carrere.

EA també està present al País Basc del Nord i es va presentar a les eleccions europees de 2009 i a les regionals franceses de 2010 dins la coalició Europe Écologie juntament amb Els Verds.

Alkartetxes

Els alkartetxes són les seus socials del partit, que solen ser locals que combinen oficines i dependències per la feina del partit[6] amb serveis de bar i restauració on solen fer-hi vida social militants i simpatitzants.

Arrel de la crisi en el PNB que va desembocar en la formació d'Eusko Alkartasuna, alguns batzokis van passar a ser alkartetxes.[4] En 2009, amb l'escissió de la plataforma Alkarbide (corrent crítica d'EA), constituïda en el partit Hamaikabat (H1!), s'han succeït fortes tensions per la titularitat de molts alkartetxes.[7] L'any 2010 EA tenia un total de 81 alkartetxes per tota la geografia basca: 3 a Àlaba, 29 a Biscaia, 40 a Guipúscoa, un a Iparralde i 8 a Navarra, i en 2021 havien baixat a 58 alkartetxes, 3 a Àlaba, 20 a Biscaia, 27 a Guipúscoa, un a Iparralde i 7 a Navarra.[8]

Resultats electorals

Parlament Basc

Parlament Basc
AnyVots%Pos.Escons+/–LíderGovern
1986181,17515.84t
13 / 75
13Carlos GaraikoetxeaOposició
1990115,70311.34t
9 / 75
4Carlos GaraikoetxeaCoalició (1990–91)
Oposició (1991–94)
1994105,13610.1
8 / 75
1Carlos GaraikoetxeaCoalició
1998108,6358.6
6 / 75
2Carlos GaraikoetxeaCoalició
2001Coalició amb PNB
7 / 75
1Begoña ErraztiCoalició
2005Coalició amb PNB
8 / 75
1Begoña ErraztiCoalició
200938,1983.7
1 / 75
7Unai ZiarretaOposició
2012Dins EH Bildu
4 / 75
3Pello UrizarOposició
2016Dins EH Bildu
4 / 75
Pello UrizarOposició

Juntes Generals del País Basc

Any
Vots
%
Diputats+/-Notes
1987190.13617,79
35 / 153
Nou
1991123.33412,54
19 / 153
16
1995120.96011,08
15 / 153
4
1999Coalició amb PNB
17 / 153
2
2003Coalició amb PNB
20 / 153
3
200769.9737,60
10 / 153
10
2011Coalició amb Bildu
45 / 153
?Del total de la coalició.
2015Coalició amb EH Bildu
39 / 153
?Del total de la coalició.
2023Coalició amb EH Bildu
51 / 153
?Del total de la coalició.

Parlament de Navarra

Parlament de Navarra
AnyVots%Pos.Escons+/–LíderGovern
198719,8407.0
4 / 50
4Iñaki CabasésOposició
199115,1705.54t
3 / 50
1Fermín CiaurrizOposició
199513,5684.6
2 / 50
1Fermín CiaurrizCoalició (1995–96)
Oposició (1996–99)
1999Coalició amb PNB
3 / 50
1Begoña ErraztiOposició
2003Coalició amb PNB
3 / 50
Begoña ErraztiOposició
2007Dins Nafarroa Bai
4 / 50
1Begoña ErraztiOposició
2011Dins Bildu
3 / 50
1Maiorga RamírezOposició
2015Dins EH Bildu
3 / 50
Maiorga RamírezCoalició

País Basc del Nord (Iparralde)

Any
Candidatura
Vots
%
Diputats
1993EMA-EB-EA8.1795,65
0 / 3
1997EA-PNBn/a2,87
0 / 3
2002EA-PNB1.9871,51
0 / 3
2007EH Bai10.6768,30
0 / 3
2012Amalur4.1013,16
0 / 3
2017EH Bai12.59210,00
0 / 3
2022EH Bai16.04813,03
0 / 3

Corts Generals

Any
Vots
%
Diputats
Nom
Senadors
Nom
1989136.9550,67
2 / 13
Joseba Azkarraga

Inaxio Oliveri

0 / 16
-
1993Coalició amb Euskal Ezkerra
1 / 13
Xabier Albistur
0 / 16
-
1996115.8610,46
1 / 13
Begoña Lasagabaster
0 / 16
-
2000100.7420,43
1 / 13
Begoña Lasagabaster
0 / 16
-
200480.9050,31
1 / 13
Begoña Lasagabaster
0 / 16
-
200850.3710,20
0 / 13
-
0 / 16
-
2011Coalició amb Amaiur
1 / 13
(de 7)
Rafael Larreina
1 / 16
(de 3)
Alberto Unamunzaga
2015Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 2)
-
0 / 16
-
2016Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 2)
-
0 / 16
-
2019 (I)Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 4)
-
0 / 16
(de 1)
-
2019 (II)Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 5)
-
0 / 16
(de 1)
-
2023Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 6)
-
0 / 16
(de 4)
-

Parlament Europeu

AnyCandidaturaVots%Eurodiputats
1987Per l'Europa dels Pobles18.991 (Navarra)

172.411 (País Basc)

6,74

16,06

Carlos Garaikoetxea
1989Per l'Europa dels Pobles14.280 (Navarra)

125.227 (País Basc)

6,23

13,0

Carlos Garaikoetxea

(legislatura no completa)

1994Per l'Europa dels Pobles8.607 (Navarra)

78.418 (País Basc)

3,74

8,68

-
1999Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles17.030 (Navarra)

392.800 (País Basc)

5,7

33,93

Gorka Knörr

(legislatura no completa)

2004Europa dels Pobles9.684 (Navarra)

54.825 (País Basc)

4,84

7,76

Mikel Irujo

(legislatura no completa)

2009Europa dels Pobles - Verds14.060 (Navarra)

41.140 (País Basc)

7,04

5,67

-
2014Els Pobles Decideixen44.129 (Navarra)

177.694 (País Basc)

20,21

23,36

-
2019Ara Repúbliques54.308 (Navarra)

246.488 (País Basc)

16.00

22.02

-

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio