Estudi de cinema de Changchun

La rendició de l'Imperi del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial van comportar que el 1946 es dissolguera l'Associació Cinematogràfica del Manchukuo, amb seu en Changchun.^[4] Cèl·lules del Partit Comunista van organitzar els sectors progressistes dels treballadors per a garantir que el material no es perdera.^[5] Es produeix una lluita entre els dos bàndols de la resistència xinesa pel control del material restant,^[6] i les parts controlades pels comunistes s'integraren a l'estudi de cinema de Yan'an i l'estudi de cinema del Nord-est,^[5] que es considera generalment com el predecessor de l'actual.^[7]

La represa de la Guerra Civil xinesa i un avanç de les forces nacionalistes fa que l'estudi es recol·loque, formalment baix control del Guomindang però amb majoria de treballadors alineats amb el Partit Comunista.^[8][9] No de bades, el 1947 produeixen Huangdi Meng, la primera pel·lícula de titelles del país i una cinta que parodia el líder del partit nacionalista, Chiang Kai-Shek.^[10] La primera pel·lícula d'animació seria Weng Zhong Zhuo Bie, del 1948,^[10] mateix any en què filmen la primera pel·lícula educativa, una cinta contra les plagues anomenada Yu Fang Shu Yi.^[10] L'estudi s'ubicaria novament en la ciutat de Changchun l'abril de 1949,^[11] el mateix any que s'estableix una unitat d'animació que posteriorment es traslladaria a Shanghai.^[12][13]

Es considera 1950 com l'any oficial de fundació del nou estudi, i a partir del 1955 l'estudi del Nord-est ja no es troba en funcionament. En aquell moment, el ministeri de cultura de la República Popular de la Xina reanomenaria a la nova entitat resultant de la fusió com Estudi de Cinema de Changchun.^[14] Amb el nou nom, esdevé la primera empresa dedicada al cinema registrada a la República Popular. També seria a Changchun on es dobla la primera pel·lícula estrangera,^[15] la russa Matróssov.^[16] Així mateix, el 1957 també feren la primera coproducció sinosoviètica, Vent de l'est, amb Mosfilm.^[17][18]

Amb la Revolució Cultural, la producció baixa radicalment.^[19] Tanmateix, el 1971 Wu Zhaodi dirigeix l'adaptació cinematogràfica de Shajiabang, una de les huit òperes revolucionàries model.^[20] Finalment, les coses es normalitzarien a partir del 1973, any en què sols es produeixen quatre pel·lícules a l'estudi.^[19]

Després de la tercera sessió plenària del XI congrés del Partit Comunista del desembre de 1978, les idees de lluita de classe i de revolució contínua van ser abandonades. Deng Xiaoping va permetre el desenvolupament d'idees més creatives baix la política d'emancipació de la ment. Els directors de cinema van considerar que a partir d'aquell moment podien fer pel·lícules d'entreteniment en tant que no declararen obertament que tenien la intenció de fer pel·lícules comercials.^[21] En aquell moment, les pel·lícules de l'estudi comencen a ser criticades des de cercles intel·lectuals com a passades de moda,^[22] si bé són els responsables de les millors pel·lícules a la Xina de l'època.^[1]

Així, el 1979 Chang Yan estrena la pel·lícula Baomi Ju de Qiangsheng, que fou un èxit amb 600 milions d'espectadors i una recaptació de 180 milions de yuans.^[23][24]

El 15 de setembre del 1985 es reobri la divisió d'animació de l'estudi,^[25] amb Zhong Quan al capdavant.^[25] La nova divisió estava formada per llicenciats locals, però van rebre formació i ajut dels professionals de Shanghai.^[25] La producció de Changchun ha seguit la norma dels clàssics de l'animació xinesa, barrejant tradició, folklore i elements típicament xinesos.^[25] Tanmateix, i com succeiria també a Shanghai, a les produccions realitzades a partir de la dècada del 1980 no s'utilitza la tècnica tradicional de la tinta amb aigua, per tal de reduir costos.^[26]

Des de 1992, el grup és també fundador i amfitrió del Festival de Cinema de Changchun.^[27] Des de finals de la dècada del 1990, l'estudi començaria una reestructuració que implicà un canvi cap a una estructura corporativa i la jubilació de 1.000 treballadors.

El 1949, l'estudi comença a doblar pel·lícules amb la producció soviètica Soldat Alexander Matróssov, primera pel·lícula doblada en la història de la República Popular de la Xina.^[16][28] D'ençà, i fins 2013, a Changchun es van doblar 854 pel·lícules de 50 països diferents.^[28] En la dècada del 1950, quan es deixen d'exhibir produccions americanes, la majoria de pel·lícules estrangeres eren soviètiques, que fins i tot excedien la producció local.^[29] L'estudi s'especialitzà en pel·lícules soviètiques, mentre que a Shanghai, que tenia major tradició de contacte amb occidentals, es doblaven les europees.^[30] Amb la Revolució Cultural, el cinema nord-coreà comença a prendre força, i de les 48 pel·lícules que Changying dobla entre el 1966 i 1976, 24 provenien de Corea del Nord.^[29] Així, la famosa pel·lícula del 1972 Kkot Pa-neun Cheo-nyeo fou doblada al xinés a l'estudi amb traducció de He Mingyan.^[31] A la Xina, alguns cinemes arribaren a emetre la pel·lícula en torns de 24 hores per l'alta demanda d'entrades.^[31] Durant la Revolució Cultural també s'importaren pel·lícules albaneses, i posteriorment, romaneses.^[31]

Als seus inicis tingué una secció de cinema d'animació, amb Te Wei al capdavant,^[32] que seria l'embrió de l'estudi de cinema d'animació de Shanghai.^[12][13][33]

La secció d'animació es reobre el 1958,^[34] quan es produïrien diverses cintes d'animació amb titelles, com Zizuocongming de Xiao Lü i Renshen Guniang.^[35][36] Només hi hagué tres produccions, l'última de les quals data del 1961.^[37] Finalment, el 15 de setembre del 1985 es reobri definitivament la divisió d'animació de l'estudi,^[25] amb reeixides produccions com les guardonades Yanzhen,^[38][39] Niu yuan,^[40][38] o Cixi zuo Huoche, amb Zhong Quan al capdavant.^[41] Es considera l'etapa de finals dels huitanta i primers noranta com a reeixida, amb produccions de caràcter artístic.^[42] A partir de les protestes de Tiananmen, hi ha un major control governamental i el cinema d'animació gira cap a una senda més comercial.^[42] La majoria de les produccions d'eixa etapa es basaven en dites xineses, molts dels responsables abandonaren l'empresa quan ix a borsa el 2006,^[42] i alguns d'ells es converteixen en professors a l'Institut d'animació de Jilin.^[42]

A partir de l'any 2000 es reestructura l'empresa, canviant el nom pel de Grup Corporatiu de Cinema de Changchun.^[43] Ha sigut una de les majors productores de cinema de la Xina, amb centres de producció a la província nord-oriental de Jilin. El 2003, el grup es va convertir en accionista de la distribuïdora de pel·lícules Huaxia, importadora de pel·lícules estrangeres.^[44] Abans d'esta operació, el China Film Group Corporation tenia un control monopolístic de les pel·lícules estrangeres que es distribuïen al país.^[44]

També el 2003 es va anunciar una inversió inicial d'aproximadament 120 milions de dòlars per a la construcció del Parc Temàtic del Cinema de Changchun.^[45] El disseny està basat en el dels estudis Universal de Hollywood,^[14] cobrint una àrea d'un milió de metres quadrats, sent el primer parc temàtic de la Xina dedicat a integrar cinema i turisme. La construcció es va dividir en tres etapes, i la inversió es va augmentar fins aproximadament 1.500 milions de Renminbi.^[46][47] El parc va obrir en període de proves els mesos de setembre i octubre de 2005 a un preu de 128 renminbi per entrada. El govern local estima rebre 1,5 milions de visitants cada any, i obtenir uns ingressos equivalents a 27,1 milions de dòlars.^[48]

El 2014 es va obrir un museu a la seu dels antics estudis,^[49][50] en un edifici que és considerat patrimoni cultural nacional de la República Popular de la Xina.^[51] Al museu s'han fet cerimònies d'apertura i clausura del Festival de Cinema de Changchun,^[51] festival que fou impulsat pel govern el 1992, aprofitant la vinculació amb l'estudi.^[52]

• 
  Qiao, 1949.
• 
  Zhonghua Nü'er, 1949.
• 
  Gangtie Zhanshi, 1950.
• 
  Zhao Yiman, 1950.
• 
  Bai Mao Nü, 1951.
• 
  Dong Cunrui, 1955.
• 
  Pingyuan Youjidui, 1955.
• 
  Shenmi de Lüban, 1955.
• 
  Shangganling, 1956.
• 
  Lusheng Liange, 1957.
• 
  Dang de Nü'er, 1958.
• 
  Wu duo Jinhua, 1959.
• 
  Zhanhuo Zhong de Qingchun, 1959.
• 
  Women Cunli de Nianqingren, 1959.
• 
  Liu San Jie, 1960.
• 
  Jiawu Fengyun, 1962.
• 
  Bingshan Shang de Laike, 1963.
• 
  Ying Xiong Ernü, 1964.
• 
  Chuangye, 1974.