Estronadelfita
L'estronadelfita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom de l'element estronci, i αδελφóσ, el terme grec per "germà", com a mineral anàleg amb estronci de la fluorapatita.
 Estronadelfita | |
|---|---|
| Fórmula química | Sr₅(PO₄)₃F |
| Epònim | germà, estronci i composició  |
| Localitat tipus | Mina d'apatita de Kirovskii, Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Dana | 41.8.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,845(7) Å; c = 7,383(4) Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | incolor amb una tonalitat verdosa clara |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Densitat | 3,915 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,630() nε = 1,623(1) |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-009 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Sad |
| Referències | [1] |
Característiques
L'estronadelfita és un fosfat de fórmula química Sr₅(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És una espècie isostructural amb la fluorapatita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersman, a Moscou, amb el número de registre 3693/1.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina d'apatita de Kirovskii, situada al mont Kukisvumtxorr, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Més tard, en el 2017, va ser descrita a la pedrera Bortolan, a la localitat brasilera de Poços de Caldas, a Minas Gerais. Amb aquest nou indret són dos els llocs a tot el planeta on es pot trobar aquesta espècie mineral.