Estibiocolusita
L'estibiocolusita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la germanita. Rep el nom del grec stibi, com s'anomena l'antimoni, i per la seva relació amb la colusita.
 Estibiocolusita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu13V₄(Sb,Sn,As)₃S16 |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.30  |
| Dana | 3.1.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,7Å; |
| Color | gris fosc |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Co, Ag, Ge, Mo |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-043 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Sclu |
| Referències | [1] |
Característiques
L'estibiocolusita és un sulfur de fórmula química Cu13V₄(Sb,Sn,As)₃S16. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la colusita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiocolusita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
Va ser descrita gràcies a les mostres trobades en dos indrets: la mina d'or i coure de Chelopech, a la província de Sofia (Bulgària), i al dipsit d'or de Kairagach, a la regió d'Angren, a l'Uzbekistan. Posteriorment també ha estat descrita al departament grec de Thraki i a prop de la ciutat japonesa de Sapporo.