Estatge geològic

Un estatge geològic o estatge faunístic en cronoestratigrafia, és una successió d'estrats de roca dipositats en una sola època de l'escala geològica, que normalment comprèn milions d'anys de deposició. Un determinat estatge de roques i l'edat corresponent tindran, convencionalment, el mateix nom i els mateixos límits. Les sèries de roques es divideixen en estatges, de la mateixa manera que les èpoques geològiques es divideixen en edats. Els estatges es divideixen en unitats estratigràfiques més petites anomenades cronozones o subestatges, i s'agrupen en superestatges.^[1] Sovint s'utilitza el terme etapa faunística, en referència al fet que la mateixa fauna es troba, per definició, en tota la capa de roques.

Un estatge geològic té un rang relativament menor dins la jerarquia convencional de l’escala estratigràfica formal (compresa entre la cronozona i la sèrie) i representa un interval de temps geològic més petit. És la unitat de treball bàsica de la cronoestratigrafia internacionalment reconeguda. Gairebé sempre resta definida en dins un estratotip i pels estratotips de límit. L'equivalent en geocronologia és l’edat.

La durada d’un estatge és entre 3 i 10 Ma. El gruix o potència de l'estrat no té una significació determinada. El nom que rep convencionalment prové del topònim o accident geogràfic de l’àrea tipus o l’estratotip. El nom s'escriu en forma adjectivada masculina, acabada amb el sufix -ià i amb majúscula (Plasencià, Zanclià, Messinià, Tortonià, Serraval·lià, Aquitanià), tot i que hi ha ha noms d’estatges que no acompleixen aquesta regla.^[2]