Estació de Novelda-Asp

estació ferroviària a prop de Novelda i Asp

Novelda-Asp és una estació ferroviària situada al municipi valencià de Novelda prop d'Asp a la comarca del Vinalopó Mitjà. Disposa de serveis de Mitjana Distància.

Infotaula estacióEstació de Novelda-Asp
Informació general
MunicipiNovelda (el Vinalopó Mitjà) Modifica el valor a Wikidata
Propers trens60907 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1858 Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 25′ N, 0° 47′ O / 38.41°N,0.78°O / 38.41; -0.78
Dades (Edifici)
TipusnoWD
Part denoWD
Localització geogràfica
LocalitzaciónoWD

Situació ferroviària

L'estació es troba al punt quilomètric 424,5 de la línia fèrria d'ample ibèric La Encina-Alacant a 288,30 metres d'altitud, entre les estacions d'Elda-Petrer i de Sant Vicent Centre.[1] El tram és de via única i està electrificat.

Història

Els antecedents de l'arribada del ferrocarril a Novelda se situen en els desitjos de connectar Madrid amb Alacant prenent com a punt de partida la línia Madrid-Aranjuez i la seua prolongació fins a Albacete via Alcázar de San Juan per part de la Companyia del Camí de Ferro de Madrid a Aranjuez que tenia José de Salamanca com el seu principal impulsor.[2] L'1 de juliol de 1856, José de Salamanca, que s'havia unit amb la família Rothschild i amb la companyia du Chemin de Fer du Grand Central van obtindre la concessió de la línia Madrid-Saragossa que, unida a la concessió entre Madrid i Alacant, donaria lloc al naixement de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant o MSA. Aquesta última va ser l'encarregada d'inaugurar l'estació el 26 de maig de 1858 amb l'obertura del tram Almansa-Alacant. El viatge inaugural va ser presidit per Isabel II. Malgrat això, segons consta en els documents oficials de la companyia i en les memòries de les obres públiques, la posada efectiva en servei es va realitzar un poc abans, el 15 de març de 1858. Inicialment l'estació es anomenada simplement Novelda. En 1941, la nacionalització de ferrocarril a Espanya va suposar la integració de MSA en l'acabada de crear RENFE.[3]

Des del 31 de desembre de 2004, Renfe Operadora explota la línia, mentre que Adif és la titular de les instal·lacions ferroviàries.

L'estació

Se situa al nord del nucli urbà. L'edifici per a viatgers és una estructura de base rectangular de dues plantes amb dues ales laterals. Respon així a l'esquema usat per MSA en el disseny de les estacions de segona categoria del present tram.[4] La senzillesa i sobrietat del disseny només es veu alterada per cinc grans obertures (tres en cada annex) realitzats amb arcs de mig punt que serveixen d'accés principal al recinte. La resta dels buits que apareixen en la façana són allindanats o d'arc rebaixat. Les sigles de la companyia que va veure nàixer l'edifici encara són visibles en els frisos situats en els laterals. Com és habitual en les estacions passants, té disposició lateral a les vies.

Serveis ferroviaris

Rodalies

Els serveis de Rodalies de Renfe són entre Alacant i Villena.

Mitjana Distància

Els serveis de Mitjana Distància de Renfe tenen com a principals destinacions les ciutats d'Alacant, València i Múrcia.

Línia MDTrensOrigen/DestinacióDestinació/Origen
44MD Regional Regional ExprésValènciaMúrcia del Carmen Alacant

Referències

 

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio