Miguel Ángel Sánchez Muñoz

futbolista i entrenador espanyol

Miguel Ángel Sánchez Muñoz (Madrid, 30 d'octubre de 1975), més conegut com a Míchel, és un exfutbolista madrileny, que jugava de migcampista, i posteriorment entrenador de futbol.[1] Actualment dirigeix el Girona FC a Primera divisió.[2]

Infotaula de personaMíchel
Biografia
Naixement30 octubre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
 Juvenil
Rayo Vallecano Modifica el valor a Wikidata
 Equip
1992–1996 Rayo Vallecano B
1993–2003 Rayo Vallecano 186(31)
1997–1997cessió UD Almería 18(1)
2003–2006 Real Murcia 39(4)
2005–2005cessió Málaga CF 9(0)
2006–2012 Rayo Vallecano 177(22) Modifica el valor a Wikidata
 Selecció nacional
1991–1991   Espanya sub-16 10(2)
1993–1994   Espanya sub-18 17(3)
1995–1995   Espanya sub-19 1(1)
1995–1995   Espanya sub-20 6(1) Modifica el valor a Wikidata
 Entrenador
2017–2019 Rayo Vallecano
2019–2021 SD Huesca
2021– Girona Futbol Club Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 165228 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

Com a jugador

Format al planter del Rayo Vallecano, debuta a la temporada 93/94, en la qual amb prou feines juga 19 minuts a la Primera Divisió. Durant els anys següents combina les actuacions entre el primer equip i el filial rayista, mentre a la 96/97 és cedit a l'Almeria. De nou a Vallecas, la temporada 97/98 es consolida a l'equip. Aquell any, amb els madrilenys a Segona, juga 18 partits i marca 4 gols.

La temporada 98/99, el Rayo aconsegueix l'ascens a Primera, i Míchel hi contribueix amb 6 gols en 28 partits. De nou a la màxima categoria, el madrileny destaca en un Rayo que passa pel millor moment de la seua història, fins al punt de debutar en competicions europees. La 00/01 és la seua temporada més reeixida, marcant 10 gols.

Però, a la temporada 2002/03 el Rayo retorna a la categoria d'argent i Míchel deixa el club. Recala al Real Múrcia, amb el qual també baixa a Segona Divisió. En total, ha jugat 135 partits a Primera amb els rayistes.

A partir d'ací comença el declivi del migcampista. En el Múrcia no compta i és cedit al Màlaga CF, amb el qual retorna a Primera, però només apareix en nou partits. De nou a Múrcia, la 05/06, hi juga 95 minuts tan sols en eixa temporada.

El 2006 torna al Rayo Vallecano per a jugar a Segona Divisió, sent el capità de l'equip.

El juliol de 2012, decideix retirar-se del futbol en actiu després de vint temporades com a professional, quinze d'elles al Rayo Vallecano, equip en el qual va disputar l'última campanya, la del retorn a Primera, i per al qual passà a treballar al planter.

Com a entrenador

A la temporada 2016-2017 comença entrenant el Juvenil A del Rayo Vallecano a Divisió d'Honor.

El 21 de febrer del 2017, després de la destitució de Rubén Baraja al capdavant del primer equip, l'exjugador de l'entitat rayista es converteix en el tercer entrenador de la temporada per fer-se càrrec d'una plantilla que està a només un punt del descens a Segona B.[3] Després d'aconseguir la permanència, la temporada següent dona la sorpresa i aconsegueix ascendir el Rayo Vallecano a Primera Divisió.[4] Míchel aconsegueix el primer títol oficial i professional de la història del club en obtenir el campionat de Segona Divisió la temporada 2017 -2018.[5] Tot i això, el 18 de març de 2019, amb l'equip ocupant llocs de descens, el club anuncia la seva destitució.[6]

L'1 de juny de 2019, la SD Huesca de Segona Divisió oficialitza el seu fitxatge,[7] i Míchel aconsegueix ascendir el club a Primera Divisió.[8] El 12 de gener de 2021, és destituït del seu càrrec a causa d'una mala ratxa de resultats.[9]

El 9 de juliol de 2021, es fa oficial el seu fitxatge pel Girona FC de Segona Divisió, signant per una temporada amb opció a una més.[10][11] Malgrat un inici negatiu, el conjunt gironí acaba competint per les primeres posicions de la classificació. El 19 de maig de 2022, el club renova el seu contracte per dos anys més,[12] abans de finalitzar la Lliga en 6a posició, classificant-se per a la promoció d'ascens.[13] El 19 de juny de 2022, l'equip català derrota el CD Tenerife a la final del Playoff[14] i assoleix l'ascens del club a Primera Divisió.[15] El 31 de maig de 2023, el Girona anuncia la renovació del seu contracte fins al 2026.[16] El 27 de setembre del 2023, el conjunt gironí se situa líder de Primera Divisió per primera vegada a la seva història.[17] El 4 de maig de 2024, el Girona aconsegueix, matemàticament i a quatre jornades per al final del campionat, la plaça matemàtica definitiva per a jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi.[18]

Palmarès com a entrenador

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio