Esfingolípid

Els esfingolípids (SLs) són una classe de lípids derivats de l'amino-alcohol esfingosina. Anomenats per J.L.W. Thudichum en 1884 donada la seva naturalesa misteriosa, pensant en l'efinx de la mitologia grega.^[1] Són presents en totes les membranes eucariotes,^[2] però també es troba en el gènere de bacteris Sphingomona^[3] Els. SLs constitueixen un 30% del total de lípids de la membrana plasmàtica.

Esfingolípid

Substància química	classe estructural d'entitats químiques

La ruta metabòlica dels SLs té un únic punt d'entrada (l'enzim Serina Palmitoil Transferasa, SPT) i un únic punt de sortida (S1P liasa)Existeixen un gran nombre d'esfingolípids (SLs) que es poden classificar segons l'esquelet hidròfob de cadena llarga (base esfingoide: normalment esfingosina, esfinganina o fitoesfingosina), els àcids grassos units a la funció amida i els més d'un centenar de caps polars. Les bases esfingoides més freqüents en els teixits de mamífers són l'esfingosina (2S, 3R, 4E-D-eritro-2-amino-octadecen-1,3-diol), l'esfinganina (2S, 3R, D-eritro-2-amino-1,3,4-octadecantriol), i la 4-hidroxiesfinganina (2S, 3R, 4R-eritro-2-amino-1,3,4-octadencantriol) també anomenada fitoesfingosina, i molt abundant en llevats i plantes.

Els aminodiols poden existir com a tals en forma lliure, units a un àcid gras a través d'un enllaç amida per formar la Ceramida, o amb un grup 1-O-fosfat per a formar els derivats 1-fosfats (esfingosina-1-P, ensfinganina-1-P)

A partir de la ceramida es formen els SLs complexos, que poden estar fosforilats com l'esfingomielina, o glicosilats amb una o més unitats de monosacàrids, tant neutres com àcids (gangliòsids). si l'àcid gras es troba absent, els compostos també reben el nom de lisoesfingolípids.

En termes de complexitat es coneixen almenys 5 tipus de bases esfingoides, més de 20 espècies de cadenes d'àcids grassos (variant en longitud, saturació i grau d'hidroxilació) i uns 500 tipus d'estructures carbohidrats descrits en GLs.

A més del paper estructural en les membranes plasmàtiques, als SLs se'ls hi ha reconegut un nombre creixent de bioactivitats. Han estat implicats en major o menor control, en l'apoptosi, la senescència cel·lular, la diferenciació, la migració, l'angiogènesi, la proliferació, infecció, inflamació i l'autofàgia.^{[4][5][6][7][8]}