Escola concertada

Per a l'administració el cost d'una plaça concertada és inferior al d'una plaça pública.^[4][5][6] El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.^[5] La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.^[7] Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".^[8]

Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que hi ha opinions divergents pel que fa a la seva interpretació. Un informe d'Izquierda Unida amb dades del 2011, que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.^[9] Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,^[10] s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,^[11] rebutgen el model d'educació diferenciada^[12] o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.^[13]

Les crítiques de diversos sectors van enfocades al fet que la Generalitat de Catalunya subvencionés escoles concertades en les que els progenitors ja pagaven una quota mensual. El curs 2015/2016, diverses escoles concertades de Catalunya van rebre subvencions públiques de la Generalitat superiors a 1,2 M d'euros:^[14] Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià (6.111.938,59 €), Saint Paul's (1.650.217,28 €), Teresianes de Ganduxer (2.475.325,92 €), Escola Sil (1.574.280,28 €) o Escola Súnion (1.214.992 €).^[15] Una situació similar ja s'havia donat l'any 2011.^[16] El sindicat USTEC-STEs va denunciar aquesta situació el davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposant un recurs contenciós administratiu,^[17] demanda que no va ser admesa a tràmit.^[15] El 2001, fins i tot, les diferents organitzacions dins del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUNCE) van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya el dia que la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil donava explicacions sobre la política de concerts educatius.^[15]

Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció de la CUP, afirmaren que l'escola concertada està infrafinançada.^[18] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries^[19] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.^[20] En aquest sentit l'exconseller d'Educació Ernest Maragall i Mira va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".^[21][22] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.^[23] L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.^[24]