Epidermis (botànica)
El teixit epidèrmic vegetal és el teixit protector viu que recobreix la superfície de tota la planta quan aquesta posseeix estructura primària. Només es considera que falta l'epidermis a la caliptra de l'arrel i en els meristemes apicals. A part de la seva funció protectora també actua mecànicament, contribuint en part al sosteniment, a causa de la compacitat de les seves cèl·lules. El seu precursor meristemàtic és la protodermis del meristema apical caulinar a la plàntula, i a les arrels, del meristema apical radical.[1]
- Medul·la vegetal
- protoxilema
- xilema
- floema
- fibres d'esclerènquima
- còrtex
- epidermis
És una capa impermeable i gruixuda, i normalment està formada per una sola capa heterogènia de cèl·lules aplanades, la funció és protegir les cèl·lules interiors, limitar la transpiració, secretar algunes substàncies, emmagatzemar altres, i intercanviar gasos amb el medi ambient. L'epidermis es conserva en aquelles plantes que tenen òrgans únicament amb creixement primari, en canvi els òrgans amb creixement secundari l'eliminen, formant la periderma.[2]
Les seves cèl·lules estan recobertes per una cutícula[3] formada per cutina i en certes plantes per cutana,[4] microfibril·les de polisacàrids i ceres, constituïda per una barreja de polièsters. Aquesta capa restringeix tant la transpiració com l'entrada de diòxid de carboni, pel que són els estomes els responsables d'aquesta activitat.
Referències
| Vegeu Epidermis (botànica) en el Viccionari, el diccionari lliure. |