Enterrament de Jesús
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
«Enterrament de Crist» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Enterrament de Crist (Miquel Àngel)». |
L'Enterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i el davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea. Els quatre cànons bíblics manifesten que, al vespre de la Crucifixió, Josep d'Arimatea va demanar el cos de Jesús a Pilat i, després que aquest accedís a la seva petició, va davallar Crist de la Creu, el va embolicar en roba de fil i el va dipositar en una tomba.[1] Joan descriu que Nicodem va ajudar Josep en l'enterrament, i que portava una barreja de mirra i d'àloes que varen estendre al llenç d'enterrament segons els costums jueus. A Mateu 27:66 s'esmenta que "varen assegurar la tomba segellant-la amb una pedra i apostant-hi un guarda."
Sant Pau va incloure l'enterrament a la seva narració de l'evangeli als versos 3 i 4 de la primera Epístola als Corintis, 15: "Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures".[2]
L'enterrament de Crist s'esmenta específicament al Credo dels Apòstols, on es diu que Jesús "fou crucificat, mort i enterrat." El catecisme de Heidelberg demana "per què va ser enterrat?" i respon que "el seu enterrament testificava que realment havia mort".[3]
El catecisme de l'església Catòlica manifesta que "és el misteri de Dissabte Sant, quan Crist, estirat a la tomba, revela un gran repòs sabàtic de Déu després de completar la salvació de l'home, que porta la pau a l'univers sencer" i "el pas de Crist per la tomba constitueix l'enllaç real entre el seu estat de passió previ a la Pasqua i el seu estat gloriós després de la resurrecció".[4]
L'enterrament de Crist ha estat un tema popular en el món de l'art i es va desenvolupar a l'Europa occidental al segle x. Apareix en els cicles de la Vida de Crist, on segueix el Davallament o la Lamentació. Des del Renaixement, s'ha combinat de vegades amb un d'aquests.[5] En són exemples notables el Tríptic de l'enterrament de Crist del Mestre de Flémalle, l'Enterrament de Crist de Miquel Àngel, o, a casa nostra, El Sant Enterrament de Martín Díez de Liatzasolo.
En el món anglosaxó, l'espiritual negre Where You There? ('Eres allà?') conté un vers on diu: "Eres allà quan Ell reposava a la tomba?",[6] mentre que la nadala We Three Kings ('Nosaltres, els tres Reis') inclou el vers:
La mirra és meva, el seu perfum amarg
Respira una vida de foscor de reunió;
Pating, sospirant, sagnant, morint,
Segellat a la fred tomba de pedra.
Infància | ||
---|---|---|
Ministeri | Baptisme · Temptació · Recerca dels apòstols · Sermó de la muntanya · Miracles · Paràboles · Rebuig · Transfiguració | |
Passió | Diumenge de Rams (Entrada triomfal a Jerusalem) · Expulsió dels mercaders del temple · Predicció de la segona vinguda · Unció · Últim sopar (Anunci de l'Esperit Sant) · Oració a l'hort de Getsemaní (Traïció de Judes, Detenció) · Judici del Sanedrí · Burles · Cort d'Herodes · Cort de Pilat (Flagel·lació · Corona d'espines · Via Dolorosa) · Crucifixió (Davallament de la Creu) · Enterrament | |
Resurrecció | Tomba buida · Aparicions (Aparició a Maria Magdalena, Aparició al camí d'Emaús, Comissió als apòstols, Ascensió) | |
Després de l'Ascensió | Aparició a Pau · Aparició a Joan | |
Temes relacionats |