Elviro Ordiales Oroz

militar espanyol

Elviro Ordiales Oroz (m. 22 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol. Durant el període de la Segona República va exercir diversos llocs, arribant a ser director general de Presons. Va ser assassinat al començament de la Guerra civil.

Infotaula de personaElviro Ordiales Oroz
Biografia
Mort22 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
  Governador civil de Saragossa
13 de setnmbre de 1933 – 24 de juny de 1934
Julio Otero Mirelles →
  Director general de Presons
24 de juny de 1934 – 15 de novembre de 1934
← Hipólito Jiménez y Jiménez Coronado
Francisco Delgado Iribarren →
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Militar professional, pertanyia al cos d'intendència. Va arribar a aconseguir el rang de capità. Al començament de la Segona República va formar part del «gabinet militar» que va assessorar el president Manuel Azaña en la reforma militar.[1][2]

En 1933 va ser nomenat governador civil de Saragossa. Al desembre va haver de fer front a la insurrecció anarquista que va començar en la capital aragonesa i que s'estendria a altres punts d'Espanya. El dia 8 va ordenar la clausura dels locals de la CNT-FAI,[3] declarant il·legal la vaga convocada pels anarcosindicalistes.[4] En uns dies aconseguiria controlar la situació, a pesar que es van produir alguns morts. La seva actuació seria molt felicitada per la població saragossana.[5][a]

Posteriorment va ser nomenat director general de Presons, càrrec que exerciria entre juny i novembre de 1934.[7] Durant aquest període van tenir lloc els fets revolucionaris d'octubre de 1934, que acabarien amb milers de persones empresonades.

Després de l'esclat de la Guerra civil va ser posat sota custòdia per les autoritats republicanes. El 22 d'agost de 1936 va ser afusellat per milicians anarquistes durant la matança de la Presó Model de Madrid.[8][9]

Notes

Referències

Bibliografia

  • Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales I. Preludio a la guerra civil. Barcelona: Planeta, 1977. 
  • Casanova, Julián. The Spanish Republic and Civil War. Cambridge University Press, 2010. 
  • Espín Templado, Eduardo. Azaña en el poder. El partido de Acción Republicana. Centro de Investigaciones Sociológicas, 1980. 
  • Gargallo Vaamonde, Luis. Desarrollo y destrucción del sistema liberal de prisiones en España. Cuenca: Universidad Castilla-La Mancha, 2016. 
  • González Hernández, Vicente. Aragón en la historia social de España (1871-1936). Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, 1986. 
  • Kelsey, Graham. Anarchosyndicalism, Libertarian Communism and the State. The CNT in Zaragoza and Aragon 1930-1937. Kluwer Academic Publishers, 1991. 
  • Martín Rubio, Ángel David. Paz, piedad, perdón... y verdad. Editorial Fénix, 1997. 
  • Ruiz, Julius. The 'Red Terror' and the Spanish Civil War. Nova York: Cambridge University Press, 2014. ISBN 978-1-107-05454-7. 
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio