Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.[1] A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nialó, contracció de N'Elionor.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1378  Balaguer, presumiblement |
| Mort | 28 maig 1430 (51/52 anys) Sant Joan de la Muntanya |
| Activitat | |
| Ocupació | ermitana |
| Família | |
| Família | Casal d'Aragó-Urgell |
| Pares | Pere II d'Urgell i Margarida de Montferrat |
| Germans | Jaume II d'Urgell i Cecília d'Urgell |
Orígens familiars
Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Aragó durant el Compromís de Casp.
| 16. Jaume el Just Rei d'Aragó | ||||||||||||||||
| 8. Alfons el Benigne Rei d'Aragó | ||||||||||||||||
| 17. Blanca d'Anjou | ||||||||||||||||
| 4. Jaume I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 18. Gombau d'Entença | ||||||||||||||||
| 9. Teresa d'Entença | ||||||||||||||||
| 19. Constança d'Antillón | ||||||||||||||||
| 2. Pere II d'Urgell | ||||||||||||||||
| 20. Bernat VII de Comenge | ||||||||||||||||
| 10. Bernat VIII de Comenge | ||||||||||||||||
| 21. Felipa de Montfort | ||||||||||||||||
| 5. Cecília de Comenge | ||||||||||||||||
| 11. Martha d'Illa | ||||||||||||||||
| 1. Elionor d'Urgell | ||||||||||||||||
| 24. Guillem VI de Montpeller | ||||||||||||||||
| 12. Guillem VII de Montpeller | ||||||||||||||||
| 25. Sibil·la de Mataplana | ||||||||||||||||
| 6. Joan II de Montferrat | ||||||||||||||||
| 26. Hug II de Borgonya | ||||||||||||||||
| 13. Matilda de Borgonya | ||||||||||||||||
| 27. Felicia-Matilda de Mayenne | ||||||||||||||||
| 3. Margarida de Montferrat | ||||||||||||||||
| 28. Ferran de Mallorca | ||||||||||||||||
| 14. Jaume III de Mallorca Rei de Mallorca | ||||||||||||||||
| 29. Isabel de Sabran | ||||||||||||||||
| 7. Elisabet de Mallorca | ||||||||||||||||
| 30. Alfons el Benigne (=8) Rei d'Aragó | ||||||||||||||||
| 15. Constança d'Aragó | ||||||||||||||||
| 31. Teresa d'Entença (=9) | ||||||||||||||||
Biografia
Vida de palau
N'Elionor vivia al Castell Formós de Balaguer, palau dels Comtes d'Urgell amb la seva família. Poc després de la mort del seu pare (1408), el Rei Martí l'Humà va fer gestions per casar-la amb el príncep Eduard d'Avís, futur Eduard I de Portugal, però l'acord no va arribar.
La revolta del seu germà
Mort el rei Martí sense designar successor, uns compromissaris reunits a la població aragonesa de Casp van escollir com a nou rei de la Corona d'Aragó l'infant Ferran de Castella.Aleshores, Jaume, germà d'Elionor i que havia estat un dels candidats al tron, va revoltar-se contra el nou rei, però fou vençut al Setge de Balaguer i empresonat. La família d'Urgell va ser acusada de traïció i se li van confiscar tots els béns. Jutjades a Saragossa, les dones de la família comtal d'Urgell foren recloses a la fortificació de Morella i, posteriorment, traslladades al Monestir de Sixena.Elionor tenia gran amistat amb Maria de Castella, muller de l'infant Alfons, i quan aquest va esdevenir rei (1416), el seu règim fou menys rigorós.
Nialó, eremita
Després d'uns anys a Sixena, a finals de 1424 decideix retirar-se a fer vida contemplativa amb unes beguines, però aquestes no volen acompanyar-la i Elionor finalment decideix traslladar-se a les Muntanyes de Prades, a l'ermita de Sant Joan de la Muntanya a Montblanc amb dues serventes velles i dues donzelles. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan.
La princesa d'Urgell feia estades de solitud i pregària a una cova propera que acabaria prenent el seu nom, anomenada actualment Cova de Nialó (nom sorgit de la contracció popular i oral del pas dels segles a Montblanc: Cova de na Elionor ~ Cova de n'Elionó ~ Cova de n'Elió ~ Cova de Nelió ~ Cova de Nieló ~ Cova de Nialó).
Allà es va fer deixebla de fra Pere Marginet, anacoreta i monjo de Poblet, que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que, penedit (1413), s'havia instal·lat a una cova propera a la Pena.
Mort i llegat d'Elionor
Elionor morí el 28 de maig de 1430 víctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, en la capella dels Evangelistes, vinculada a la casa d'Urgell. Durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat, els quals van desaparèixer, amb la tomba i les restes, durant la desamortització del monestir.[2]
Actualment, a l'Ermita de Sant Joan de Montblanc hi ha una sala amb un text explicatiu de la princesa d'Urgell. També es pot visitar la cova on feu vida eremítica i on hi ha instal·lada una placa en record seu i una petita imatge coneguda com la Mare de Déu de Nialó.[2]
A la Vila Ducal de Montblanc hi ha un barri que duu el seu nom; el Barri de Nialó. També hi té un carrer dedicat, a tocar de la muralla de Montblanc.