Eleginus gracilis

espècie de peix

Eleginus gracilis és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[2]

Infotaula d'ésser viuEleginus gracilis Modifica el valor a Wikidata

Exemplars juvenils Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereEleginus
EspècieEleginus gracilis Modifica el valor a Wikidata
Tilesius, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Eleginus navaga gracilis (Tilesius, 1810)
  • Gadus gracilis (Tilesius, 1810)
  • Gadus wachna (Pallas, 1814)[1]

Descripció

  • Pot arribar a fer 55 cm de llargària màxima i 1.300 g de pes.
  • És bru grisenc al dors, de vegades amb un matís argentat violat i sovint clapat amb taques més fosques. La part superior dels flancs és més pàl·lida i la inferior i el ventre varien entre groguenc o blanc argentat. Aletes fosques, tot i que les dorsals i la caudal tenen les vores blanques.
  • 44-59 radis tous a l'aleta dorsal i 39-47 a l'anal.
  • 57-64 vèrtebres.
  • 3 aletes dorsals (la primera és la més curta de totes tres, mentre que la segona i la tercera tenen forma piramidal i són, si fa no fa, de la mateixa grandària) i 2 d'anals, les quals són piramidals i amb la mateixa mida.
  • Aleta caudal reduïda i truncada o lleugerament emarginada.
  • Aletes pelvianes reduïdes i situades per sota del cap.
  • Mandíbula inferior més curta que la superior.
  • L'espai entre la segona aleta dorsal i la tercera és igual o més gran que el diàmetre de l'ull.
  • La línia lateral acaba en la segona aleta dorsal.[3][4][5][6][7]

Reproducció

Fresa 5-7 vegades al llarg de la seua vida o, fins i tot, 9-10 per a aquells exemplars que arriben a viure entre 10 i 14 anys. La fecunditat varia segons la regió geogràfica, ja que minva d'est a oest a l'Àrtic europeu i de sud a nord a les aigües del Pacífic occidental. La reproducció té lloc durant el mesos de gener i febrer a les zones costaneres de badies amb substrats de sorra i grava i amb forts corrents mareals. La femella diposita entre 5.000 i 680.000 ous, els quals són demersals. Les larves són pelàgiques i assoleixen la maduresa sexual al cap de 2-3 anys. Després de l'eclosió de l'ou, les larves s'associen amb meduses durant dos o tres mesos, probablement per a aconseguir una major protecció de llurs depredadors.[8][9][7][10]

Alimentació

Els joves es nodreixen de peixos i de petits crustacis bentònics.[8][11]

Depredadors

És depredat per Platichthys stellatus[12] i Megalocottus platycephalus (a Rússia).[13]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, dolça[14] i salabrosa; demersal, amfídrom i de clima polar (75°N-30°N, 124°E-123°W), el qual viu entre 0-300 m de fondària a les aigües costaneres. Entra als rius i pot recórrer grans distàncies aigües amunt, encara que, en general, roman dins de l'àrea d'influència de les marees. Els exemplars adults fan migracions estacionals: a la costa durant l'hivern per a reproduir-se i al mar durant l'estiu per a alimentar-se.[3][15][8][8][16]

Distribució geogràfica

Es troba al Pacífic nord: des de Corea del Nord fins a Sitka -Alaska-, el cap Lisburne -mar dels Txuktxis- i l'estret de Dease.[3][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36]

Observacions

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 15 anys.[37][3]

Referències

Bibliografia

  • Lyogenkaya, S.A., 1998. Peculiarities of linear growth of Saffron cod in the Far Eastern seas. Izvestiya TINRO 124:798-804.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio