Eleccions generals espanyoles de 1907

Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, després de la crisi del govern liberal per la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Conservador, dirigit per Antoni Maura. El partit liberal va restar molt afeblit, i endemés es presentà per separat la secció liberal demòcrata de José Canalejas.

Eleccions generals espanyoles de 1907

Tipus	eleccions generals espanyoles
Data	21 abril 1907
← 1905 1910 →
Estat	Espanya
Jurisdicció	Espanya
Càrrec a elegir	president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats
Elegit	Antoni Maura i Montaner

A Catalunya es presentà la coalició coneguda com a Solidaritat Catalana, que va assolir un èxit sense precedents en aplegar 40 diputats de la Lliga Regionalista (14), Partit Republicà Democràtic Federal (6), Unió Republicana (9), Centre Nacionalista Republicà (3), Carlins (6) i independents (2). Els republicans es presentaren per separat, i a Catalunya el grup antisolidari, dirigit per Lerroux, només va obtenir un escó. Durant la campanya es produí un atemptat lerrouxista a Barcelona contra els dirigents unionistes, en el que va resultar ferit de bala Francesc Cambó.^[1]

Fou elegit president del Congrés el conservador Eduardo Dato e Iradier, i president del Senat Marcelo de Azcárraga.

El cap de govern fou Antoni Maura, qui a causa de la Guerra del Marroc i la duríssima repressió dels fets de la Setmana Tràgica (amb l'escandalosa condemna a mort de Francesc Ferrer i Guàrdia) esdevingué força impopular i fou destituït l'octubre de 1909. Fou substituït aleshores pel liberal Segismundo Moret y Prendergast, però no comptava amb el suport del seu propi partit i hagué de dimitir el 9 de febrer de 1910, de manera que es convocaren noves eleccions.