Eleccions al Parlament de Galícia de 2020

La moció de censura de 2018 provocà la caiguda del president d'aquell moment Mariano Rajoy, d'ascendència gallega i del PP, i l'elecció de Pedro Sánchez, del PSOE. Després de huit mesos complicats, en els quals el PSOE hagué de dirigir un govern minoritari molt precari, Sánchez convocà eleccions generals el 28 d'abril de 2019. En elles, el Partit Popular perdé la primera posició a Galícia per primera vegada en la seua història,^[7] després d'haver guanyat tots els comicis anteriors –locals, autonòmics, generals i europeus– des del seu inici en 1989.^[8][9]

A les eleccions municipals va guanyar el PPdeG i, a les eleccions al Parlament Europeu, va guanyar el PSOE, a pesar quee totes dues van celebrar-se el 26 de maig de 2019. Gràcies als seus bons resultats i als pactes posteriors, estes eleccions van ajudar a pujar el Partit Socialista de Galícia a l'alcaldia de cinc de les set principals ciutats gallegues.^[10] A Pontevedra va guanyar el BNG; a La Corunya, Ferrol i Lugo va guanyar el PP; i a Santiago de Compostel·la, Ourense i Vigo va guanyar el PSdeG. En esta última ciutat es va produir una gran derrota per al PP, en obtindre un 13% dels vots, mentre que l'alcalde titular, Abel Caballero, va recollir un 67% per al PSdeG. Gràcies a les aliances amb partits nacionalistes i d'esquerres, el PSOE governa a La Corunya, Ferrol, Lugo, Santiago de Compostel·la i Vigo. El BNG governa a Pontevedra gràcies a un acord amb el PSdeG i Democracia Ourensana governa a Ourense gràcies a un pacte amb el PP. El PPdeG, malgrat ser el partit més votat en tres ciutats gallegues, no governa en cap d'elles, a causa dels pactes d'esquerres.

Les victòries electorals de 2019, en les generals d'abril i en les europees, van alimentar la possibilitat que el PSdeG tornara al govern de la Junta sota el lideratge de Gonzalo Caballero.^[11][12]

Després de les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, el PP va obtindre un 31% dels vots i 10 escons, la qual cosa va fer que guanyara en tota Galícia i a les províncies de La Corunya, Ourense i Lugo. A causa de la bona gestió de la crisi sanitària del COVID-19, el Partit Popular de Galícia, segons les enquestes, revalidaria el govern de la Junta.

Al mateix temps, l'espai polític de la coalició En Marea es va trencar després de grans disputes internes. A la fi de 2018, una crisi relacionada amb l'elecció d'un nou líder del partit va desembocar en una divisió entre un sector oficialista, format pels partits membres fundadors d'En Marea (Podemos, Anova i Esquerda Unida), i un sector crític, format pels membres que feien costat al jutge Luis Villares. En les eleccions internes del 24 de desembre de 2018, Villares va ser ajudat a pujar com a nou líder d'En Marea,^[13] enmig d'acusacions de frau electoral.^[14] Donada esta situació, es va oficialitzar la ruptura de tots dos sectors, fent que Podemos, Anova i EU abandonaren En Marea, qualificant-ho com un projecte polític "fallit".

Mentre Anova va declinar presentar-se a les eleccions nacionals, Podemos i Esquerda Unida van comunicar la seua concurrència a les eleccions generals, tant les d'abril com les de novembre, amb la marca En común–Unidas Podemos, formant el subgrup Galícia en común dins del Grup Parlamentari Confederal d'Unides Podem al Congrés dels Diputats. Al setembre de 2019, els diputats de Podemos, Anova i EU van formar el Grupo Común da Esquerda al Parlament de Galícia, obligant els continuistes d'En Marea a formar part del Grup Mixt.

Les eleccions es van celebrar en el context de la pandèmia de COVID-19 a Espanya, que va obligar a retardar la data de celebració de les mateixes a causa de l'estat d'alarma decretat pel Govern d'Espanya. La pandèmia va provocar que la votació es duguera a terme amb estrictes mesures de seguretat sanitària, com ara l'ús obligatori de mascareta, la distància de seguretat o evitar entregar físicament el DNI. A més, el Govern gallec va prohibir votar a les persones que hagueren tingut una prova PCR positiva al virus en els últims 14 dies, per la qual cosa al voltant de 250 persones infectades no van poder exercir el seu dret al vot.^[15] No obstant això, alguns juristes van veure inconstitucional la prohibició, que va impedir exercir un dret fonamental establit en l'article 23 de la Constitució espanyola, prohibició que ni tan sols existeix en els estats d'alarma, excepció o setge.^[16]

Les eleccions al Parlament de Galícia repartixen un total de 75 escons i s'aplica un règim electoral basat en quatre aspectes:^[17]

• Circumscripció provincial plurinominal.
• Sistema D'Hondt, com a sistema de repartiment d'escons.
• Barrera electoral provincial del 5% dels vots vàlids (suma de vots a candidatura i vots en blanc).
• Llista electoral tancada i bloquejada complint la proporció de dues persones de cada sexe per cada cinc llocs.

La llei electoral autonòmica estableix que el repartiment dels 75 escons entre les províncies es realitza assegurant un mínim de deu escons per província i posteriorment es repartixen els escons proporcionalment a la població. El repartiment d'escons resulta ser el següent:^[18]

Repartiment d'escons a Galícia

Galícia[19] 2 708 339 hab. 75 escons	Prov.	La Corunya	Pontevedra	Lugo	Ourense
	Pob.	1 121 484	940 927	331 507	309 372
	Esc.	25 escons	22 escons	14 escons	14 escons
	h/e.	44 859 h/e	42 769 h/e	23 679 h/e	22 098 h/e

A continuació, es mostra una llista dels principals partits i aliances electorals que concorren a les eleccions, ordenats de major a menor número d'escons en la legislatura prèvia a la convocatòria d'eleccions. Els partits i aliances que conformen el govern en el moment de les eleccions estan ombrejats en verd clar, a l'igual que els candidats que presenten eixos partits i aliances i que tenen una posició rellevant en el gabinet.

Candidatura		Integrants	Candidat/a		Ideologia	Escons
	Partit Popular	PPdeG		Alberto Núñez Feijóo (President)	Centredreta Llista Centre polític Monarquisme Galleguisme	41
	Partit Socialista de Galícia-PSOE	PSdeG-PSOE		Gonzalo Caballero	Centreesquerra Llista Socialdemocràcia Progressisme Galleguisme Feminisme Autonomisme	14
	Galicia en Común	Podemos Esquerda Unida Anova Mareas locales		Antón Gómez-Reino	Esquerra Llista Socialisme democràtic Progressisme Galleguisme Federalisme Democràcia participativa Populisme d'esquerra Plurinacionalisme Sobiranisme Anticapitalisme Feminisme	9[a]
	Bloque Nacionalista Galego	BNG		Ana Pontón	Esquerra Llista Nacionalisme gallec Independentisme gallec Socialisme Democràcia directa Ecologisme	6
	Marea Galeguista	En Marea CxG Partido Galeguista		Pancho Casal	Centreesquerra Llista Socialdemocràcia Progressisme Galleguisme Federalisme Nacionalisme gallec Ecologisme Europeisme	5[b]

Els resultats van ser sorprenents ja que totes les enquestes mostraven un panorama semblant al de 2016, amb una caiguda lleu del PP i una desfeta de les forces d'esquerra entorn de Podemos. Tanmateix, tot això va resultar en la desaparició d'este últim grup del parlament i, a més, la formació Marea Galeguista va aconseguir menys de 3000 vots. També va sorprendre el sobrepassament del BNG, atés que els sondejos n'anunciaven una pujada, però sense avançar al PSOE. Finalment, van aconseguir arribar a segona força, aconseguint els seus millors resultats des de les eleccions de 1997. Vox, malgrat fer una campanya activa, no va aconseguir entrar al Parlament. Ciutadans va empitjorar els seus resultats del 2016, de forma que va continuar sense representació.^[21]

Eleccions al Parlament de Galícia de 2020
Candidatura		Sufragis				Escons
		Vots	%	± vots	± pp	Dip.
	Partit Popular de Galícia (PPdeG)	627 762	47,96	−56 968	+0,42	42	1
	Bloc Nacionalista Gallec (BNG)	311 340	23,79	+190 691	+15,47	19	13
	Partit dels Socialistes de Galícia-PSOE (PSdeG-PSOE)	253 750	19,39	−3 844	+1,51	14	=
	Galicia en Común–Anova–Mareas (Podemos–EU–Anova)	51 630	3,94	Nou	Nou	0
	Vox (Vox)	26 797	2,05	Nou	Nou
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs)	9 840	0,75	−38 834	−2,63
	Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)	6 057	0,46	−9 080	−0,60
	Marea Galeguista (EM-CxG-PGD)	2 883	0,22	Nou	Nou
	Recortes Cero-Espazo Común-Os Verdes-Municipales (R0-ESCO-LV-M)	1 835	0,14	−489	−0,02
	Equo Galicia (Equo)	956	0,07	Nou	Nou
	Partido Comunista dos Traballadores de Galiza (PCTG)	896	0,07	Nou	Nou
	Per Un Món Més Just (PUM+J)	813	0,06	Nou	Nou
	Escons en Blanc (EB)	559	0,04	−557	−0,04
	Acción Democrática Ciudadanos de Galicia (ADCG)	559	0,04	−98	−0,01
	UNIDOS por el Futuro! (SI-UDP-DEf)	533	0,04	+232	+0,02
	Partit Llibertari (P-LIB)	312	0,02	+98	+0,01
	CCD-Partido de los Autónomos y Profesionales (CCD-AU.TO.NO.MO.)	266	0,02	Nou	Nou
	Unió Progrés i Democràcia (UPyD)	230	0,02	Nou	Nou
	Contigo Somos Democracia (CONTIGO)	117	0,01	Nou	Nou
	Converxencia 21 (C21)	40	0,01	−455	−0,02
Vots en blanc		11 722	0,90	−2 315	−0,08	n/a
Vots vàlids		1 302 952	99,05	−131 466	n/a	75
Vots nuls		12 558	0,95	−1 986	−0,05	n/a
Votants		1 315 510	58,88	Participació: 58,88 % 5,25%
Abstenció		918 799	41,12
Electors		2 699 505	n/a

Resultats per províncies de les Eleccions al Parlament de Galícia de 2020

Candidatura		Galicia					La Corunya				Pontevedra				Lugo				Ourense
		Vots	%	Esc.			Vots	%	Esc.		Vots	%	Esc.		Vots	%	Esc.		Vots	%	Esc.
	PPdeG	625 182	47,98	42	1		262 378	49,17	14	1	191 165	42,38	11	=	89 125	54,69	9	1	82 514	53,13	8	1
	BNG	310 137	23,80	19	13		132 659	24,86	7	5	111 405	24,70	6	4	35 095	21,54	3	2	30 978	19,95	3	2
	PSdeG-PSOE	252 537	19,38	14	=		89 285	16,73	4	1	104 296	23,12	5	1	28 373	17,41	2	1	30 583	19,69	3	1