El llenguatge dels ocells

poema persa del poeta sufí Attar

El Llenguatge dels ocells o La conferència dels ocells (en persa: Mantiq al-Tayr) és un llibre escrit als s. XII-XIII pel poeta i místic persa Farid al Din Attar i es considera la seua obra major.[1]

Infotaula de llibreEl llenguatge dels ocells
(fa) منطق‌الطیر Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i poema Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorFarid-ad-Din Attar Modifica el valor a Wikidata
Llenguapersa Modifica el valor a Wikidata
Publicació1177 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoema Modifica el valor a Wikidata

Argument

És una epopeia mística que relata com trenta mil ocells, sota la guia espiritual de la puput, s'ajunten i decideixen anar a la recerca del rei ocell o Simurgh -de vegades s'equipara a altres aus mitològiques com l'au Fènix.[2] El Simurgh representa la divinitat, origen i destí dels ocells viatgers. Aquesta és una de les obres més notables dins de la tradició religiosa i cultural del sufisme. És una guia d'iniciació per a qualsevol persona seguidora d'aquest corrent místic musulmà amb la finalitat d'acostar-se a Al·là o a la divinitat. A més del relat del viatge, el llibre inclou alguns contes, llegendes semihistòriques, cites de l'Alcorà o relats de la tradició cultural persa que il·lustren les dificultats del viatge d'iniciació i com superar-les. Durant el viatge els ocells van abandonant cadascú amb una excusa, incapaç de continuar-lo; cada au simbolitza una mala conducta; només n'arriben al final trenta aus. Han de travessar set valls en la cerca de Simurgh:[3]

  • Talab (recerca)
  • Ishq (amor)
  • Ma'refat (coneixement)
  • Isteghnâ (despreniment)
  • Tawhid (unitat de Déu)
  • Hayrat (impressions)
  • Faqr i Fana (pobresa i frustració).

Aquestes són les etapes per les quals els sufís poden arribar a la veritable naturalesa de Déu.

Il·lustracions

Col·lecció en el Museu Metropolità d'Art de Nova York. Folis d'un manuscrit il·lustrat de data c.1600. Les pintures, les realitzà Habiballah de Sava (actiu ca.1590-1610), en tinta, aquarel·la opaca, or i argent en paper: dimensions 25,4 x 11,4 cm.[4]


Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio