Ei-ichi Negishi
Ei-ichi Negishi (根岸 英一 , Negishi Eiichi?)[1] fou un químic japonès que va fer gran part de la seva carrera a la Universitat de Purdue als Estats Units. Se'l coneix essencialment per la seva descoberta de l'acoblament que porta el seu nom.[2] Va rebre el Premi Nobel de Química 2010 çconjuntament amb Richard F. Heck i Akira Suzuki.[3]
 (2010)  | |
| Nom original | (ja) 根岸 英一 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 juliol 1935 Hsinking (Manxukuo) |
| Mort | 6 juny 2021 (85 anys) Indianàpolis (Indiana) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Japó |
| Formació | Universitat de Pennsilvània - química orgànica (1960–1963) Universitat de Tòquio - química orgànica (1953–1958) |
| Es coneix per | l'acoblament de Negishi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química orgànica |
| Ocupació | químic, catedràtic, investigador |
| Ocupador | Teijin (en)  (1958–1972)Universitat de Hokkaidō Universitat de Syracuse Universitat Purdue |
| Membre de | |
| Professors | Herbert Charles Brown |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | James Tour |
Premis | |
Negishi nasqué a Txangxun, que en aquella època era la capital de la Manxukuo, una part de la Xina sota ocupació japonesa, i que és actualment la capital de Jilin (Xina). Es va graduar a la Universitat de Tòquio el 1958, i va efectuar el seu internship a Teijin. Se n'anà estudiar als Estats Units i obtingué el seu doctorat a la Universitat de Pennsylvania el 1963 sota la direcció del professor Allan R. Day. El 1966, ingressà com a investigador postdoctoral a la Universitat de Purdue, abans de ser professor assistent el 1968, i treballà amb el llorejat del Nobel Herbert C. Brown. El 1972, canvià d'universitat per a ser professor assistent a la Universitat de Syracuse i el 1979 obtingué una promoció com a professor. Tot i així, tornà el mateix any a la Universitat de Purdue.
El 2000 fou guardonat amb el Royal Society of Chemistry's Sir Edward Frankland Prize Lectureship.[4]
El 2010 rebé el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la química organopal·làdica.
Referències
