Manuel Duran i Bas
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.[1]
Es doctorà en dret el 1852 a la Universitat de Barcelona com alumne de Ramon Martí d'Eixalà. Del 1862 al 1899 fou catedràtic de dret romà primer i després de dret mercantil a la Universitat de Barcelona, on va assolir un gran prestigi entre els seus alumnes, i fou rector de 1896 a 1899. També fou un temps secretari de l'ajuntament de Barcelona i fou diputat per Barcelona a Corts Espanyoles el 1863 i el 1865. Casat amb Claudina Ventosa i Trias (1834-1917),[1] fou pare de Manuel Duran i Ventosa i de Lluís Duran i Ventosa.
Introduí a Catalunya les idees de Friedrich Karl von Savigny i fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1885 al 1891. Actuà com a ponent del congrés de juristes espanyols del 1885, on defensà amb èxit la continuïtat dels règims jurídics forals dels territoris on encara es mantenia (Catalunya, Navarra, Aragó, Galícia, Biscaia), que perillaven amb l'aprovació del nou Codi civil espanyol. Escollit diputat conservador per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1884, també en participà de les discussions sobre la seva aprovació.
Tot i que el seu plantejament polític era proper al del Partit Liberal Conservador, alguns dels seus plantejaments jurídics influïren en els ponents de la Unió Catalanista el 1891. A més, durant el Procés de Montjuïc el 1896, va intercedir per evitar que l'escriptor republicà Pere Coromines fos condemnat a mort.[2] Després de la guerra de Cuba i després de l'intent de pronunciament del general Polavieja, el 1899 Francisco Silvela el va nomenar ministre de Justícia,[3] dimitint uns mesos més tard a conseqüència del Tancament de Caixes.[4] Un èxit de la seva gestió fou el nomenament de bisbes catalans moderats a les seus de Vic (Josep Torras i Bages) i Tarragona (Josep Morgades i Gili). Fou nomenat senador vitalici el 1891.
Mercès a la seva amistat amb Joan Mañé i Flaquer va col·laborar al Diari de Barcelona. Amb una vida social força activa, fou president de nombroses associacions, com l'Ateneu Català (1867), l'Ateneu Barcelonès (1872-1873 i 1876-1877), l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya o l'Acadèmia de Bones Lletres, i patrocinà la fundació d'altres com dels Cors de Clavé, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i els Estudis Universitaris Catalans. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. El seu fill, Raimon Duran i Ventosa, també fou un jurista de reconegut prestigi.
Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[5] L'Institut d'Estudis Catalans va crear el premi Duran i Bas en el seu honor per premiar «una obra de dret positiu o d'investigació doctrinal o d'història sobre temes jurídics o sociològics».[6]
Al Barri Gòtic de Barcelona té un carrer dedicat, d'on deriva la dita popular Al carrer Duran i Bas, si no hi vas no t'hi duran.
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Manuel Duran i Bas i per Lluís Duran i Ventosa; principalment, documentació produïda en funció de les seves activitats professionals jurídica i periodística (apunts de càtedra i altres textos, articles de premsa); documentació produïda en funció de les seves activitats política i social relacionades amb el Ministerio de Gracia y Justicia, el Círculo Conservador-Liberal de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, etc. (nomenaments, informes, conferències, distincions); i documentació personal i familiar. Del conjunt del fons destaca, especialment, la correspondència (que inclou cartes originals rebudes de diverses personalitats del moment) i un apartat que reuneix documentació de Francesc Cambó (declaracions polítiques, Fundació Cambó, etc.).[7]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: ' | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla II 1852-1907 | Succeït per: Enric Prat de la Riba (electe) Ignasi Casanovas i Camprubí |
Càrrecs públics | ||
Precedit per: Julián Casaña Leonardo | ![]() Rector de la Universitat de Barcelona 1896-1899 | Succeït per: Joaquim Rubió i Ors |
Precedit per: Alejandro Groizard | Ministre de Gràcia i Justícia![]() (abril-octubre) 1899 | Succeït per: Comte de Torre Anaz |
Precedit per: Felip Vergés i Permanyer | President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1867-1871 | Succeït per: Magí Pla i Soler |
Precedit per: Joan Baptista Orriols i Comas | President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1882-1883 | Succeït per: Melcior Ferrer i Bruguera |
Precedit per: Felip Bertran i d'Amat | President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1892-1894 | Succeït per: Josep M. Planas i Casals |
President de Govern | ||
---|---|---|
Ministre de la Governació | ||
Ministre d'Estat | ||
Ministre de Gràcia i Justícia | ||
Ministre d'Hisenda | ||
Ministre d'Agricultura, Indústria i Foment | ||
Ministre de Guerra | ||
Ministre de Marina | ||
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
(← IX-X SAGASTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZCARRAGA) |
José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá (1876/1881) · Enrique de Orozco y de la Puente (1876) · Manuel Duran i Bas (1879) · Joaquim Marin i Carbonell (1884-1886/1893-1896) · Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1891) · Joan Ferrer-Vidal i Soler (1898) · Antoni Rosal i Sala (1899/1903) · Lluís Gonzaga Pons i Enrich (1901/1905) · Marià Bordas i Flaquer (1907) · Manuel Farguell i de Magarola (1910-1916) · José Enrique de Olano y Loyzaga (1918-1920) · Joan Palà i Claret (1923) |
Ateneu Català | |
---|---|
Ateneu Barcelonès | Manuel Duran i Bas · Melcior Ferrer · Josep Ferrer · Francesc López Fabra · Manuel Duran i Bas · Ignasi Maria de Ferran · Josep Ramon de Luanco · Joaquim Cadafalch · Narcís Carbó · Domènec Valls · Joan Sol i Ortega · Manuel Angelon · Bartomeu Robert · Lluís Góngora · Manuel Girona · Lluís Góngora · Manuel Girona · Joan Tutau · Narcís Carbó · Josep Coroleu · Josep Ramon de Luanco · Frederic Nicolau · Josep Domènec · Josep Yxart · Josep Pella · Josep Mascaró · Àngel Guimerà · Valentí Almirall · Joan Josep Permanyer · Lluís Domènech i Montaner · Bartomeu Robert · Ramon Picó · Ramon d'Abadal · Joan Maragall · Lluís Domènech i Montaner · Ildefons Sunyol · Joaquim Lluhí · Josep M. Roca · Lluís Marià Vidal i Carreras · Lluís Domènech i Montaner · Josep M. Roca · Miquel dels Sants Oliver · Francesc Matheu · Antoni Martínez i Domingo · Pere Rahola · Comte de Lavern · Pompeu Fabra · Jaume Massó · Pere Coromines · Ferran de Sagarra i de Siscar · Lluís Nicolau i d'Olwer · Eduard Fontserè · Amadeu Hurtado · Josep Pous · Josep Andreu · Ignasi Despujol · Luys Santa Marina · Pere Gual · Ignasi Agustí · Andreu Brugués · Josep Andreu · Jordi Maragall · Heribert Barrera · Jordi Sarsanedas · Oriol Bohigas · Francesc Cabana · Jordi Casassas · Isona Passola |