Dignitat
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte,[1] de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.[2] Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.[3] Ser digne és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a l'Ètica a Nicòmac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.
Per Immanuel Kant, les persones son fins pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i éssers racionals[4] és un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.[5]
La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.
Història
L'origen del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'espècie humana per a les religions monoteistes, per les quals l'home és una criatura creada per la divinitat i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius.
Referències
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |