Dick Fosbury

Va iniciar la pràctica del salt d'alçada als 16 anys,^[4] i observant la dificultat que presentaven les tècniques de salt del moment va decidir innovar i crear l'anomenat salt de Fosbury, que consistia a córrer vers el llistó horitzontal en direcció transversal i seguint una trajectòria corba, per una vegada estar al davant del llistó saltar d'esquena a aquest i amb el braç més proper de forma estesa. Aquesta nova forma de salt resultà més efectiva des d'un punt de vista biomecànic, ja que permet deixar menys espai entre el centre de gravetat del saltador i el llistó a superar, per la qual cosa s'aconseguix guanyar alçada.^[5]

Va participar, als 21 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic) on aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició olímpica masculina establint, així mateix, un nou rècord del món amb un salt de 2,24 metres gràcies a la nova tècnica emprada, una rebaixa de quatre centímetres en el rècord del món.^[6][7][8]

Intentà classificar-se pels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya), però en no aconseguir-ho es retirà de la competició activa.^[9] Però a les mateixes olimpíades de 1972, 28 dels 40 competidors van utilitzar la tècnica de Fosbury, tot i que el medallista d'or Jüri Tarmak no ho va fer. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, 13 dels 16 finalistes olímpics la van utilitzar.^[10] Dels 36 medallistes olímpics a la prova des de 1972 fins als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000, 34 saltadors van utilitzar la tècnica de Fosbury. Avui dia és la tècnica més popular al salt d'alçada modern.^[11]

Fosbury va ingressar al Saló Nacional de la Fama de l'Atletisme dels EUA el 1981.^[12]

Avui dia tots els saltadors d'alçada d'elit fan servir el salt de Fosbury, i la seva eficàcia més gran està totalment demostrada. El 1984 va fer unes declaracions on deia que "la popularitat actual del meu estil és un premi meravellós al que vaig haver d'aguantar al principi amb un estil que no agradava a ningú. El salt d'esquena ja el practicava a l'institut i tothom es reia de mi, considerant-me un boig i un snob per sortir-me de les normes conegudes. Hi havia crítiques molt fortes d'alguns entrenadors. Fins que vaig guanyar a Mèxic 1968 passant a la categoria d'heroi. Quan vaig tornar amb una medalla d'or, tots van callar i van abaixar el cap".^[13]

Probablement, no era un saltador ben dotat per a la competició, però gràcies a la seva innovació aconseguí esdevenir campió olímpic i canvià la forma d'entendre i executar el salt d'alçada.^[14]

L'any 2014 es presentà com a candidat del Partit Demòcrata com a congressista a la Cambra de Representants d'Idaho, però no fou escollit.^[15][16]