Defensa del parc d'artilleria de Monteleón
La Defensa del parc d'artilleria de Monteleón durant l'Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid és una obra de 1884 del pintor valencià Joaquím Sorolla pintada a l'oli sobre llenç. Té unes dimensions de 400 × 580 cm i actualment es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Joaquín Sorolla |
| Creació | 1884 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre llenç |
| Moviment | Impressionisme |
| Mida | 580 ( ) × 400 ( ) cm |
| Col·lecció | Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú |
Història
Aquesta obra va ser pintada quan Sorolla tenia 21 anys. Inicis de la producció de Sorolla amb un quadre de temàtica històrica.[1] L'obra es troba signada i datada en l'angle inferior esquerre; "Sorolla, València, 1884" i el mestre valencià la va crear expressament per presentar-la en l'Exposició Nacional de 1884.
Decebut per diversos fracassos amb les seves obres presentades en altres exposicions, Sorolla va decidir en aquesta ocasió fer un quadre monumental (4m × 5,80m en comptes dels 4m × 3m habituals) ajustant-se a més estrictament a la temàtica històric-dramàtica tan en voga per aquells temps. Feu ús de diversos esbossos preparatoris, juntament també amb visualitzacions d'obres prèvies del mateix tema com la de Manuel Castellano.[2][3] L'obra obté un gran acolliment i d'ella es diuen coses tals com: "El sublim furor d'un poble lliure contra l'invasor que intenta esclavitzar-ho" o "...superbs de valentia i valor", encara que també rep algunes crítiques que li atribueixen una teatralitat excessiva al gest i la posi de Velarde.[4]
En qualsevol cas, l'obra va rebre una segona medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid l'any 1884,[5] el que va ser de gran ajuda a Sorolla doncs gràcies a això va començar a adquirir prestigi i reconeixement. I és que segons un comentari que ell mateix va fer: “Aquí, per donar-se a conèixer i guanyar medalles, cal fer morts.”
Descripció i característiques
El quadre representa la defensa del Parc d'artilleria de Monteleón durant l'Aixecament del 2 de maig a Madrid. La defensa va estar comandada pels oficials Luis Daoíz i Pedro Velarde i són els personatges que dominen el centre de la composició.
En un sòl replet de cadàvers, recolzat en la roda d'un canó i mortalment ferit per un tret es troba Velarde mentre que Daoíz, dempeus i sabre en mà, intenta organitzar la resistència.A l'esquena, embolicats en la boira i el fum de la batalla, homes i dones de tota classe i condició surten per la porta del parc de Monteleón per enfrontar-se al francesos. En total, són més de 30 personatges els que componen l'escena que està representada amb un gran realisme i un profund dramatisme.[4]
Sorolla empra una pinzellada ràpida i empastada per plasmar amb genial mestratge l'ambient fosc i tenebrós d'una batalla, malgrat desenvolupar-se a l'aire lliure i a plena llum del dia. Sens dubte, en aquesta obra dels seus primers anys, ja es comença a albirar la genialitat del mestre valencià.[6]
Referències
Bibliografia
- Demange, Christian (2004). Demange, Christian. El dos de mayo: mito y fiesta nacional, 1808-1958. Marcial Pons Ediciones de Historia S.A., 2004. ISBN 8495379732.