Daniel Rabinovich
Daniel Rabinovich (Buenos Aires, 18 de novembre de 1943 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2015)[1] fou un actor i humorista argentí, integrant del grup argentí de música i humor Les Luthiers.
.jpg) (1973)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1943 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 21 agost 2015 (71 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, guitarrista, director de cinema, percussionista, músic, escrivà, comediant, violinista |
| Veu | Tenor dramàtic |
| Instrument | Guitarra, Sousafó, bombo legüero, violí, bateria, flauta dolça, trombó, Tambura i vibraslap (en)  |
     | |
Trajectòria
El 1969 es graduà com a escribà públic, professió que no exercí mai. Pertanyia al grup Les Luthiers des de la seva fundació el 1967. Tocava la guitarra i el violí, a més d'instruments informals com el "bass-pipe a vara" o el "calephone".El 2012 li concediren la nacionalitat espanyola.
Instruments que tocava
- Informals
- "alt-pipe a vara"
- "bass-pipe a vara"
- "caita de càmara"
- "calephone"
- "llatí"
- Formals
Llibres
- Cuentos en serio. Ediciones de la Flor (2003) ISBN 950-515-191-8 (pp 176)[2]
- El silencio del final (Nuevos cuentos en serio). Ediciones de la Flor (2004) ISBN 950-515-194-2 (pp 160)[3]
Cinema
Protagonitzà escenes de la pantalla gran:[4]
- 1983: Espérame mucho, de Juan José Jusid, com a Rissatti
- 2007: Cine negro, com a entrevistat
- 2007: ¿Quién dice que es fácil?, de Juan Taratuto, com a Simón
- 2008: Bolt, veu de Paloma en la versió espanyola i llatinoamericana
- 2011: Mi primera boda, d'Ariel Winograd, com a rabí
- 2012: Extraños en la noche, d'Alejandro Montiel, com a Héctor
- 2015: Papeles en el viento, de Taratuto
Televisió
Participà en cicles televisius d'humor:
- 1989: Peor es nada, presentat per Jorge Guinzburg i Horacio Fontova
- 1991: Juana y sus hermanas
- 1996: Continuará
- 1999: La Argentina de Tato
- 2004: Tiempo final
- 2006: Algo habrán hecho por la historia argentina
- 2011: Recordando el show de Alejandro Molina
També a les sèries:
- 1996: Leche
- 2012: La dueña, amb Mirtha Legrand.
Salut i defunció
El desembre de 2012, mentre Les Luthiers es trobaven de gira per Uruguai, patí un preinfart que no li permeté fer les últimes presentacions.[5]Degut a problemes cardíacs, morí el 21 d'agost de 2015, amb 71 anys.
Bibliografia
- Masana, S.: Gerardo Masana y la fundación de Les Luthiers. Buenos Aires: Belaqva, 2004.
- Samper Pizano, Daniel: Les Luthiers de la L a la S. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2007.
Referències
Enllaços externs
- Lloc web oficial de Les Luthiers Arxivat 2013-02-05 a Wayback Machine.