Dalyita
La dalyita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup de la dalyita. Va ser anomenada en honor de Reginald Aldworth Daly (1871-1957) professor de la Universitat Harvard i petròleg igni.[1]
 Dalyita | |
|---|---|
 Cristalls de dalyita (beix)  | |
| Fórmula química | K₂ZrSi₆O₁₅ |
| Epònim | Reginald Aldworth Daly |
| Localitat tipus | Green Mountain, Illa de l'Ascensió, Santa Helena |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.02 |
| Dana | 72.2.1.1 |
| Heys | 14.10.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,51Å; b = 7,73Å; c = 7Å; α = 106°; β = 113,5°; γ = 99,5° |
| Color | incolor |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,575 nβ = 1,590 nγ = 1,601 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Angle 2V | mesurat: 72°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mn, Mg, Ca, Ba, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1952 |
| Símbol | Dly |
| Referències | [1] |
Característiques
La dalyita és un silicat de fórmula química K₂ZrSi₆O₁₅. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són curts i prismàtics, de fins a 0,5 mm, dominats per {101} i pinacoidals paral·lels a [001].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dalyita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraedres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, gil·lespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Formació i jaciments
La dalyita és un mineral accessori rar que es troba en blocs de granit alcalins expulsats per volcans en tufs traquítics i basàltics, en sienita o en lamproïta.[2] Va ser descoberta a Green Mountain, a l'illa de l'Ascensió (Santa Helena). També estat descrita a altres indrets de l'illa de l'Ascensió, l'Antàrtida, el Canadà, Espanya i els Estats Units, Namíbia, Noruega, Portugal, Romania i Rússia.[1]
Referències
