Cuprostibita
La cuprostibita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada el 1969 per C. Sorensen, Evgeny Ivanovich Semenov Semenov, Marianna Sergeevna Bezsmertnaya, i E. B. Khalezova de les arrels llatines de la composició química, cupro- i stibium.[1]
 Cuprostibita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₂(Sb,Tl) |
| Epònim | coure, antimoni i composició química |
| Localitat tipus | Nakalak Mt (Nakalaq; Nakkaalaaq), àrea de Taseq, complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.20 |
| Dana | 2.4.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,990Å; c = 6,09Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | des de gris acer a violeta-rosa en fractura fresca |
| Macles | platy |
| Exfoliació | bona - en una direcció |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,42 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Zn, Ag, Pb, Fe, As, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Any d'aprovació | 1969 |
| Símbol | Cusb |
| Referències | [1] |
Classificació
La cuprostibita es troba classificada en el grup 2.AA.20 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); A per a Aliatges i A per Els aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au; el nombre 20 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.4.11.1 (2 per a Sulfurs i 4 per a AmBnXp, amb (m+n):p = 2:1; 11 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
La cuprostibita és un sulfur de fórmula química Cu₂(Sb,Tl). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.[1]
Formació i jaciments
S'ha descrit a Europa, Amèrica del Nord i Groenlàndia.[1] En vetes de sienita, sodalita i dolomita mineralitzades.[2]
Referències
Bibliografia
- Arkiv för Kemi, Mineralogi och Geologi: 12B(1): 1-6.