Cuprosklodowskita
La cuprosklodowskita és un mineral secundari d'urani, per tant radioactiu, de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la seva composició i similitud amb l'sklodowskita, sent l'anàleg de coure d'aquesta.
 Cuprosklodowskita | |
|---|---|
 Cuprosklodowskita de la mina Musonoi, República Democràtica del Congo  | |
| Fórmula química | Cu(UO₂)₂(HSiO₄)₂·6(H₂O) |
| Epònim | coure i sklodowskita |
| Localitat tipus | Gran Llac dels Ossos |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AK.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | acicular |
| Estructura cristal·lina | a = 7.052(5) Å, b = 9.267(8) Å, c = 6.655(5) Å; α = 109.23°, β = 89.84°, γ = 110.01°; Z=1 |
| Grup puntual | triclínica pinacoide |
| Color | verd, verd fosc |
| Exfoliació | {100} bona |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | groga verdosa |
| Diafanitat | translúcid |
| Gravetat específica | 3.85 |
| Densitat | 3,8 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.654 - 1.655 nβ = 1.664 - 1.667 nγ = 1.664 - 1.667 |
| Birefringència | δ = 0.010 - 0.012 |
| Pleocroisme | X = gairebé incolor; Y = Z = verd groguenc |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | alta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cskl |
| Referències | [1] |
Propietats
La seva fórmula empírica és Cu(UO₂)₂(HSiO₄)₂·6(H₂O). És de color verd herba a verd fosc, i el seu hàbit cristal·lí és normalment acicular amb cristalls de punta plana. És altament radioactiva.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, oursinita, sklodowskita, boltwoodita, kasolita, natroboltwoodita, uranofana-β, uranofana, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta el 1933 als dipósits de Kalongwe, a la República Democràtica del Congo, on es presenta en associació amb becquerelita, brochantita, uranofana, kasolita, vandenbrandeïta, liebigita i compreignacita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]
Referències
