Cucurbitàcies

La majoria de les plantes d'aquesta família són vinyes anuals, però algunes són lianes llenyoses, arbustos espinosos o arbres (Dendrosicyos). Moltes espècies tenen flors grans, grogues o blanques. Les tiges són peludes i pentangulars. Els circells estan presents a 90° dels pecíols de les fulles als nusos. Les fulles són estipulades, alternes, simples palmat lobulades o compostes. Les flors són unisexuals, amb flors masculines i femenines en plantes diferents (dioiques) o en la mateixa planta (monoica). Les flors femenines tenen ovaris inferiors. El fruit és sovint una espècie de baia modificada que es diu pepònide.

Una de les cucurbitàcies fòssils més antigues fins ara és † Cucurbitaciphyllum lobatum de l'època del Paleocè, trobada a Shirley Canal, Montana. Va ser descrita per primera vegada l'any 1924 pel paleobotànic Frank Hall Knowlton. La fulla fòssil és palmada, trilobulada amb sinus lobulars arrodonits i un marge sencer o serrat. Té un patró de fulles semblant als membres dels gèneres Kedrostis, Melothria i Zehneria.^[9]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).^[10][11]

Dins d'aquesta família es reconeixen les següents 15 tribus:^[12][5]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 101 gèneres següents:^[2]

Carl von Linné en la seva obra Species Plantarum (1753) va nomenar el gènere Cucurbita L. que en aquell moment contenia 5 espècies que avui són 3 varietats de Cucurbita pepo i dues espècies transferides a altres gèneres: la carbassa vinatera Lagenaria siceraria i la síndria Citrullus lanatus.^[13] Més tard Antoine-Laurent de Jussieu va assignar els gèneres a famílies i va utilitzar Cucurbita com a gènere tipus de la família Cucurbitaceae, publicada a Genera Plantarum 393–394. 1789.^[14]

A l'antic sistema Cronquist (1981) la família de les cucurbitàcies era inclosa dins l'antic ordre de les Violales^[15], amb una circumscripció d'unes 700 espècies agrupades en 90 gèneres,^[16] tot i que aquest emplaçament ja era dicutit a l'època.^[17] Al complex sistema Takhtadjan (1997), en canvi, aquesta família ja es trobava dins d'un ordre propi, el de les cucurbitals que era monotípic i dins del superordre de les Violanae.^[18]

A la primera classificació filogenètica APG (1998), les cucurbitàcies continuaven dins de l'ordre de les cucurbitals, però aquest ja no era monotípic, contenia set famílies i era dins del clade eurosids I.^[19] A la segona versió APG II (2003) es va mantenir la mateixa situació.^[20] A la tecera versió APG III (2009), l'únic canvi és que el clade eurosids I pren el nom de fabids, les fàbides,^[21] situació que es manté a la darrera versió publicada APG IV (2016).^[22]