Corporate Memphis
Corporate Memphis, també conegut amb els noms alternatius d'Alegria o art corporatiu,[1] és un estil artístic propi del màrqueting creatiu. El seu nom principal fa referència al Grup Memphis, una firma italiana a la qual s'associa pel seu disseny pla de colors i centrat en figures geomètriques senzilles.[2]
.jpg) | |
| Dissenyadors | Xoana Herrera (Buck Studios) |
|---|---|
| Per encàrrec de | |
| Data de publicació | 2017 |
| Disseny basat en | Grup Memphis |
És un estil vinculat estretament a les estratègies comunicatives i de responsabilitat social corporativa de les grans tecnològiques d'ençà de finals de la dècada de 2010 (pel seu origen en un encàrrec de Facebook) i també de les primeries dels anys 2020.[3][4] La seva recepció pública i de l'anàlisi professional ha estat especialment crítica per mor de la seva intencionalitat poc sincera, complaent, poc original i àdhuc ofensiva com a rentada d'imatge empresarial o polític.[1][3][4] Nogensmenys, diversos il·lustradors l'han defensat sota el criteri de ser un estil legítim com qualsevol altre en la història de l'art.[5]
Història
L'apogeu del programari de gràfics vectorials i l'aparició de corrents nostàlgics amb la il·lustració moderna de mitjan segle xx va revifar l'aparició de tendències de disseny pla.[5] Aquest corrent va reeixir en la il·lustració editorial i sobretot en la indústria tecnològica com a solució simple i escalable per a omplir espais en blanc i dotar de més personalitat les aplicacions i pàgines web.[3] Va tenir com a punt d'inflexió l'estratègia de Facebook que, en un moment polític delicat el 2017 als EUA,[2] va presentar Alegria, un sistema d'il·lustracions encarregat a l'agència de disseny Buck Studios i a la il·lustradora argentina Xoana Herrera.[3][6][7]
El nom Corporate Memphis va sorgir a partir del títol d'un tauler de la xarxa social Are.na que va recollir exemples visuals primerencs d'aquest estil visual.[3] És una referència directa al Grup Memphis, un estudi de disseny italià del decenni del 1980 conegut pels seus colors brillants, per patrons infantils i per convergir totes les seves figures en formes elementals,[7] que ja havien tingut una gran recepció en altres aspectes com el mobiliari d'ençà dels anys 1990 per la seva gran capacitat d'introduir aquestes geometries bàsiques al mercat.[8] Alhora, aquell corrent s'havia inspirat en una síntesi d'elements emergents al llarg del segle xx: l'art déco dels anys 1920, el futurisme dels dissenys d'interiors de l'era atòmica i també els colors i patrons de l'art pop.[7]
Característiques visuals
Corporate Memphis és ràpid, barat i fàcil de produir, i per tant molt atractiu per a les empreses; hi ha programari com l'Adobe Illustrator capaç de generar aquesta mena de dissenys molt senzillament.[1] Aquest és el motiu pel qual s'ha estès massivament i de manera ubiqua,[2] també fins a la societat dels Països Catalans i en concret a Catalunya, on s'ha convertit en l'estil habitual de diversos vídeos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Exemples de Corporate Memphis en vídeos del 2024 de la Generalitat de Catalunya
,_1.png)
,_2.png)
Els motius comuns de Corporate Memphis són persones completament planes (bidimensionals) duent a terme alguna mena d'acció i caracteritzades per una fesomia desproporcionada: extremitats llargues i bandisses, torsos petits i absència de trets facials, amb colors brillants i sense cap barreja en la paleta.[4][9] La versió publicada en l'estratègia de màrqueting de Facebook, de nom Alegria, utilitza tons de pell no representatius com el blau i el porpra per a denotar major universalitat,[6] per bé que alguns artistes que treballen aquest estil opten per uns colors de pell més realistes per tal de fer palesa més diversitat ètnica.[3]
Anàlisi i crítica
Un cop Facebook n'adoptà l'estil i es normalitzà massivament arreu d'Internet cap a la fi del decenni del 2010, la sobtada ubiqüitat d'aquest tipus de gràfics vectorials provocà una creixent reacció crítica negativa.[5] Corporate Memphis ha rebut valoracions negatives tant pels experts del sector com en la recepció social i popular —inclosa una miríada de mems d'internet— per ser excessivament minimalista,[1] genèric[10] i mandrós[4] i per provar de «desinfectar l'opinió pública sobre les grans empreses tecnològiques amb una interacció humana presentada constantment dins un optimisme utòpic».[3] També se l'ha acusat de ser una de les causes per les quals la publicitat institucional i empresarial és cada cop menys original i més monòtona.[4][9][10]
Pel que fa als tons de colors de pell, poc habituals, però afegits per alguns creadors o estudis en pro de la diversitat, és una pràctica que ha rebut nombroses queixes perquè perpetua el tokenisme (com a condescendència superficial d'inclusió ètnica en l'àmbit empresarial o àdhuc en encàrrecs públics) i una sensació d'inautenticitat.[1] La conversió dels colors de pell que identifiquen les ètnies humanes, convertides a blaus, rojos o liles impersonals és considerat segons la teoria post-racial com una mena de neteja d'imatge similar al blanquejament en pel·lícules i de subordinació.[2]
Altres crítiques cap a aquest estil rauen sovint en debats més profunds sobre la pèrdua d'indústria creativa i d'un màrqueting amb identitat sota el jou constant del capitalisme i del neoliberalisme,[9] tant des de sectors progressistes i antiracistes com també des de l'extrema dreta.[2] En l'àmbit catalanoparlant, per exemple, la cartelleria oficial de la Diada de Sant Jordi del 2024 a Barcelona, amb il·lustracions fetes íntegrament de Corporate Memphis per l'autor Pau Gasol Valls, foren durament criticades.[11][12] Diverses personalitats del món associatiu, literari, polític i cultural català en retragueren la selecció a l'Ajuntament de Barcelona, amb arguments sobre la seva buidor i afany desnacionalitzador i despersonalitzador, sense gairebé cap element distintiu de la jornada, especialment amb l'omissió de tota senyera.[11][12][13][12]
Nogensmenys, en sentit favorable, però molt menys habitual en les anàlisis estilístiques, també s'ha afirmat que Corporate Memphis s'ha d'entendre amb una profunditat i una varietat de vegades inesperades i que mereix ser entès per mèrits propis i no sempre vinculat a les distopies tecnològiques.[5]