Corn de posta
El corn de posta, també conegut com a corneta de postilló o corn de postilló,[1] és un instrument de vent-metall, de mida petita, emprat inicialment per anunciar les sortides i arribades dels transports postals. Va ser molt utilitzat pels postillons als segles XVIII i xix. Normalment té forma circular o en espiral, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte,[2] encara que existeixen models rectes, sent aleshores un exemple de trompa natural. El corn va ser desenvolupat a partir d'aquest instrument, afegint-li els pistons.[3]
 | |
| Tipus | trompeta natural, corn i instrument-senyal  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.1 |
| Instruments relacionats | Corneta natural |
Història
Els exemplars més antics tenien forma d'arc, però va ser al segle XVII quan va adquirir la seva característica forma circular. El primer corn mesurava uns 7 cm de diàmetre aproximadament i tenia un nombre limitat de notes. Va ser emprat per compositors del Barroc, com ara Johann Sebastian Bach i Georg Philipp Telemann.
A finals del segle xviii tenia tres voltes i una major varietat de notes; alguns d'aquests instruments feien servir claus per al si bemoll i el fa. Al segle xix es van afegir claus, vàlvules i tubs de diferents longituds que es podien intercalar per facilitar la interpretació de melodies. Gustav Mahler va introduir una corneta de posta amb vàlvules a la seva Simfonia nº 3 en re menor. A causa que és un instrument poc comú, la música escrita per a ell és executada, generalment, per una trompeta o un fiscorn.
L'instrument segueix sent emprat com a logotip nacional de serveis postals en molts països.
Al sistema de codificació Unicode el corn de posta té el símbol amb codi U+1F4EF 📯.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- The Sound of Post Horns - Strains from a Past Era (anglès)
- Pàgina amb tocs de corneta de postes (en hongarès)
- Corn de posta, Museu de la Música
- Partitura de la Serenata No.9 "Corn de posta" de W.A. Mozart