Constel·lació del Taure

Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord, entre Àries a l'oest i Bessons a l'est; al nord es troben Perseu i Auriga, al sud-est Orió, al sud Eridanus, i al sud-oest la Balena. A finals de novembre-principis de desembre, Taure arriba a l'oposició (punt més allunyat del Sol) i és visible tota la nit. A finals de març, surt al capvespre i desapareix completament darrere de la resplendor del Sol de maig a juliol.^[1]

Aquesta constel·lació forma part del zodíac i, per tant, està intersecada per l'eclíptica. Aquest cercle a través de l'esfera celeste forma el camí aparent del Sol quan la Terra completa la seva òrbita anual. Com que el pla orbital de la Lluna i els planetes es troben prop de l'eclíptica, normalment es poden trobar a la constel·lació de Taure durant alguna part de cada any.^[1] El pla galàctic de la Via Làctia talla l'angle nord-est de la constel·lació i l'anticentre galàctic es troba prop de la frontera entre Taure i Auriga. Taure és l'única constel·lació creuada per les tres de l'equador galàctic, l'equador celeste i l'eclíptica. Una estructura galàctica semblant a un anell coneguda com el cinturó de Gould passa per la constel·lació.^[2]

L'abreviatura recomanada de tres lletres per a la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és "Tau".^[3] Els límits oficials de les constel·lacions, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, estan definits per un polígon de 26 segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre les 03^h 23.4^m i les 05^h 53.3^m , mentre que les coordenades de declinació estan entre 31,10° i -1,35°.^[4] Com que una petita part de la constel·lació es troba al sud de l'equador celeste, aquesta no pot ser una constel·lació completament circumpolar a qualsevol latitud.^[5]

A l'est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades.Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou.

Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta. L'explosió, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d'història xinesa i pots d'indis americans.

A la mitologia grega, a part de representar un bou corrent, també correspon al minotaure de la mitologia grega i correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fenícia, que Zeus va fer pujar sobre el llom i, abans que se n'adonés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d'aquesta unió en va néixer Minos.

El signe astrològic Taure (20 d'abril - 20 de maig) està associat amb la constel·lació.En algunes cosmologies, Taurus està associat amb l'element clàssic Terra, i en conseqüència és un signe de Terra (amb Virgo i Capricorn).El seu oposat polar és Escorpí.

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200