Consonant dorsal
Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors). Inclouen les consonants palatals, velars i, en alguns casos, alvèolo-palatals i uvulars. Contrasten amb les consonants coronals, articulades amb la part frontal flexible de la llengua, i les consonants laríngeals, articulades a la faringe.[1]
Funció
El dors de la llengua pot contactar amb una àmplia regió del paladar, des del paladar dur (consonants palatals), el vel flexible darrere d'aquest (consonants velars), fins a l'úvula a la part posterior de la cavitat bucal (consonants uvulars). Aquestes distincions no són clares, i de vegades s'observaran graduacions més fines com ara pre-palatal, pre-velar i post-velar .
Com que la punta de la llengua es pot enrotllar cap enrere per contactar també amb el paladar dur per a les consonants retroflexes (subapical-palatals), les consonants produïdes pel contacte entre el dors i el paladar de vegades s'anomenen dorso-palatals.
Exemples
| Símbol AFI | Nom de la consonant | Llengua | Exemple | AFI |
|---|---|---|---|---|
| ⟨ɲ⟩ | Nasal palatal sonora | albanès | një | [ɲə] |
| ⟨ʝ⟩ | Fricativa palatal sonora | grec modern | για | [ʝa] |
| ⟨ç⟩ | Fricativa palatal sorda | alemany | Reich | [ʁaɪ̯ç] |
| ⟨j⟩ | Aproximant mediopalatal sonora | anglès | yellow | /ˈjɛloʊ/ |
| ⟨ŋ⟩ | Nasal velar sonora | sing | /ˈsɪŋ/ | |
| ⟨ɡ⟩ | Oclusiva velar sonora | garden | /ˈgɑrdən/ | |
| ⟨k⟩ | Oclusiva velar sorda | cake | /ˈkeɪk/ | |
| ⟨ɣ⟩ | Fricativa velar sonora | grec modern | góma (γόμα) | /ˈɣoma/ |
| ⟨x⟩ | Fricativa velar sorda | malai | akhir | /a:ˈxir/ |
| ⟨ʍ⟩ | Aproximant labiovelar sorda | anglès | whine | /ˈʍaɪn/ |
| ⟨w⟩ | Aproximant labiovelar sonora | anglès | water | /ˈwɔːtər/ |
| ⟨q⟩ | Oclusiva uvular sorda | àrab | Qur'an (قرآن) | /qurʔaːn/ |
| ⟨ɢ⟩ | Oclusiva uvular sonora | persa | Qom | /ɢom/ |
| ⟨ʁ⟩ | Fricativa uvular sonora | francès | Paris | /paʁi/ |
| ⟨χ⟩ | Fricativa uvular sorda | alemany | Bach | [baχ] |