Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya (2003-2022)

La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia, Drets i Memòria. L'actual consellera és Gemma Ubasart i González, des del 10 d'octubre de 2022.

Infotaula d'organitzacióDepartament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
lang=ca
Districte administratiu de la Generalitat de Catalunya, nova seu del Departament de Justícia des de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdepartament de la Generalitat de Catalunya
ministeri de Justícia Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaDepartament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació17 desembre 2003
Reemplaçat perDepartament de Justícia, Drets i Memòria Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (2020–)
Part deGovern de Catalunya 2003-2006
Govern de Catalunya 2016-2017
Govern de Catalunya 2018-2021
Govern de Catalunya 2012-2016
Govern de Catalunya 2006-2010
Govern de Catalunya 2010-2012
Govern de Catalunya 2021-2025 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: justiciacat Twitter (X): justiciacat Youtube: UCf0ckbFRnbXeNNB1n_ErYCw Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casal Sant Jordi
Imatge
Dades
TipusEdifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic
art déco Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCasp, 24-26 i Pau Claris, 81 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38944°N,2.17111°E / 41.38944; 2.17111
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40335 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1401 Modifica el valor a Wikidata

Funcions

Corresponen al Departament de Justícia, Drets i Memòria les funcions:[1]

  • Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
  • Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
  • La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
  • Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
  • Els notaris i registradors.
  • La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
  • La memòria democràtica.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia, Drets i Memòria que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[6]

Centre de Mediació de Catalunya

El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[8]

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.

La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.

Llista de consellers

#LegislaturaNomInici mandatFi mandatPartit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
11931-1932 Pere Comas i Calvet28 d'abril de 193124 de gener de 1933Esquerra Republicana de Catalunya
1932-1933
2 Pere Corominas i Montanya24 de gener de 19333 de gener de 1934
31934-1939 Joan Lluhí i Vallescà 3 de gener de 19346 d'octubre de 1934[a]Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
1 de març de 1936[b]26 de maig de 1936
- Pere Comas i Calvet26 de maig de 193631 de juliol de 1936Esquerra Republicana de Catalunya
4 Josep Quero i Molares31 de juliol de 193626 de setembre de 1936
5 Andreu Nin i Pérez26 de setembre de 193617 de desembre de 1936Partit Obrer d'Unificació Marxista
6 Rafael Vidiella i Franch17 de desembre de 19363 d'abril de 1937Unió General de Treballadors
7 Joan Comorera i Soler3 d'abril de 19375 de maig de 1937
- Rafael Vidiella i Franch5 de maig de 193729 de juny de 1937
Departament de Justícia (1980-2002)
8I Ignasi de Gispert i Jordà8 de maig de 198024 d'agost de 1982Unió Democràtica de Catalunya[c]
9 Agustí Bassols i Parés24 d'agost de 19829 de maig de 1986
II
10 Joaquim Xicoy i Bassegoda9 de maig de 19864 de juliol de 1988
-III Agustí Bassols i Parés4 de juliol de 198822 de desembre de 1992
IV
11 Antoni Isac i Aguilar22 de desembre de 19921 de febrer de 1995
12 Núria de Gispert i Català1 de febrer de 19955 de febrer de 2001
V
VI
13Josep-Delfí Guàrdia i Canela5 de febrer de 20014 de novembre de 2002
Departament de Justícia i Interior (2002-2003)[9]
-VI Núria de Gispert i Català4 de novembre de 200217 de desembre de 2003Unió Democràtica de Catalunya[c]
Departament de Justícia (2003-2022)[10]
14VII Josep Maria Vallès i Casadevall17 de desembre de 200329 de novembre de 2006Ciutadans pel Canvi[d]
15VIII Montserrat Tura i Camafreita29 de novembre de 200629 de desembre de 2010Partit dels Socialistes de Catalunya
16IX Pilar Fernández i Bozal29 de desembre de 201027 de desembre de 2012Independent[c]
17X Germà Gordó i Aubarell27 de desembre de 201214 de gener de 2016Convergència Democràtica de Catalunya[c]
18XI Carles Mundó i Blanch14 de gener de 201628 d'octubre de 2017[e]Esquerra Republicana de Catalunya[f]
19XII Ester Capella i Farré29 de maig de 201826 de maig de 2021Esquerra Republicana de Catalunya[12]
20XIII Lourdes Ciuró i Buldó26 de maig de 202110 d'octubre de 2022Junts per Catalunya
Departament de Justícia, Drets i Memòria (2022-)
21XIII Gemma Ubasart i González10 d'octubre de 2022En el càrrecIndependent

Notes

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio