Conseller Primer
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament. És considerat l'anàleg propi català del càrrec que desenvolupa el primer ministre en altres països europeus i el seu estatus es descriu a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 com una figura que pot, opcionalment, existir al govern; i es regula per llei del Parlament de Catalunya.[1] El càrrec de Conseller Primer té el tractament d'Honorable Senyor o Honorable Senyora.[2]
| |||||
| Tractament | Honorable Senyor  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nomenat per | president de la Generalitat de Catalunya | ||||
| Jurisdicció | Catalunya | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Creació | 29 desembre 1931 | ||||
| Llista | llista de Consellers Primers | ||||
El conseller primer del Govern té despatx propi al Palau de la Generalitat de Catalunya a la part edificada el segle xvi per Pere Blai, coneguda com el Cos renaixentista.
Història
Amb la restitució de la Generalitat republicana es va anar definint aquesta figura de cap de govern tot i que amb diferents terminologies:
- Cap del Consell Executiu, ocupat per Joan Lluhí i Vallescà al segon govern estatutari en 1933.
- Conseller Delegat, ocupat per Carles Pi i Sunyer al segon govern estatutari en 1933.
- Conseller Primer, ocupat per Miquel Santaló i Parvorell, al segon govern estatutari en 1933; i Joan Casanovas i Josep Tarradellas, al tercer govern estatutari en 1933
L'any 2001 el sisè govern de Jordi Pujol restituí aquesta figura amb el nom de Conseller en Cap i l'ocupà Artur Mas, qui, a les següents eleccions, seria el seu successor encapçalant la llista de CiU. La restitució del càrrec va ser interpretada per molts sectors de l'oposició i la societat com una maniobra propagandística del partit governant (CiU) per a enaltir la figura d'Artur Mas i presentar-lo com a successor polític de Pujol, ja que a les següents eleccions es presentaria com a cap de llista de CiU. A la següent legislatura, el govern de Pasqual Maragall va mantenir aquesta figura, que varen ocupar Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló i Valls; si bé el nom va ser substituït el 17 de març de 2005 pel de Conseller Primer, en considerar que el nom Conseller en Cap designava històricament un càrrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya. Després de les eleccions del 2006, el govern de José Montilla no va designar cap Conseller Primer i les seves competències foren assumides pel mateix president i el conseller de la Vicepresidència, Josep Lluís Carod-Rovira.
Marc Legal
Aquest càrrec va ser regulat per la llei 1/2005 de 31 de març propulsada pel president Pasqual Maragall,[3] càrrec que només ocupa Josep Bargalló.[4] La llei 1/2005 fou derogada pel govern del president Montilla amb l'aprovació de la llei 13/2008 que diferenciava entre la figura de conseller primer i la de vicepresident.[2] Concretament, la principal diferència és que el president, al nomenar el govern, pot nomenar un conseller primer o un vicepresident, però no tots dos. L'altra principal diferència és que, mentre el conseller primer és un membre del govern sense cartera assignada, el vicepresident és, a més de membre del govern, titular d'un departament.
Segons l'article 14 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, les seves principals funcions són:[2]
- Desplegar les directrius generals de l'acció de govern.
- Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.
- Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.
- Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat.
- Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del Consell Tècnic.
- Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.
.jpg)
