Institut Català de les Dones

organisme governamental

L'Institut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere. Fou creat el 1989 i està adscrit al Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.[1] Té una seu central a Barcelona i quatre seus territorials a Girona, Lleida, Tarragona, i Terres de l'Ebre.[2]

Infotaula d'organitzacióInstitut Català de les Dones
lang=ca
Biblioteca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtICD Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMeritxell Benedí i Altés (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Part deDepartament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdones.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Treballa per al reconeixement de les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat i el foment de la seva participació a tots els espais consultius. Es tracta de donar valor i reconèixer els sabers i coneixements específics que han desenvolupat al llarg de la història i desenvolupar polítiques que incorporin experiències feministes.[3]

Compta amb el Centre de Documentació Joaquima Alemany, que té més de 25.000 referències sobre dones i forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya, a més d’estar integrat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.[4]

L’Institut Català de les Dones crea indicadors i dossiers estadístics des del seu Observatori de la Igualtat de Gènere per donar a conèixer les desigualtats que viuen dones i homes a Catalunya[5] i treballa en la introducció de la perspectiva de gènere interseccional a les estadístiques.[6]

L’Observatori ha desenvolupat juntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya l’índex d’igualtat de gènere de Catalunya, que el 2022 es va situar al 74,1 (sent 1 la màxima desigualtat i 100 la màxima igualtat).[7]

Treballa en la difusió de la genealogia feminista i la recuperació de la memòria històrica de les dones, així com l’estudi, el reconeixement i la visibilització de les seves aportacions i coneixements amb l’objectiu de repensar-les i d’incorporar-les en el cànon universal. El 2024 commemorarà la mort de la pionera de la política republicana Caterina Casas i Maymó, referent del municipalisme femení.[8]

També treballa per entitats, ens locals i formació i el seu Postgrau Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Gestió Pública en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere i la Universitat de Barcelona ha arribat a la sisena edició per formar treballadors de l’administració pública com a referents en gènere.[9]

Llista de presidentes

#NomInici mandatFi mandat
1 Joaquima Alemany i Roca17 de juliol de 1989[a]23 de gener de 1990
23 de gener de 1990[b]20 d'abril de 1993
4 de març de 1997[c]6 de setembre de 1999
2 Margarida Àlvarez i Àlvarez10 de gener de 200024 de desembre de 2002
3 Joana Ortega i Alemany24 de desembre de 200229 de desembre de 2003
4 Marta Selva i Masoliver29 de desembre de 200323 de maig de 2006
5 Sara Berbel Sánchez23 de maig de 200630 de novembre de 2006
- Marta Selva i Masoliver30 de novembre de 200618 de gener de 2011
6 Montserrat Gatell Pérez18 de gener de 20112 de febrer de 2016
7 Teresa Maria Pitarch i Albós2 de febrer de 201613 de juny de 2017
8 Núria Balada i Cardona13 de juny de 20173 de setembre de 2019
9 Laura Martínez Portell3 de setembre de 20191 de juny de 2021
10Meritxell Benedí Altés1 de juny de 2021En el càrrec

Notes

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio